Per marxar d'un lloc en autocar, generalment anuncien que el servei comença des del centre de la població o, que si més no, hi ha un servei gratuït de recollida, des de l'hotel, fins al lloc d'on surt l'autocar. Això si, el final del trajecte acostuma a ser en un lloc en mig del no res, uns quants quilòmetres abans d'arribar a la destinació real.
Per estalviar-nos l'habitual espectacle amb els taxistes, aquest cop vam optar per una variant una mica més cara: un microbús, que et recull al teu hotel i et porta directament a la porta del teu hotel de la ciutat de destí, en aquest cas Mandalay. Com que ja estem curats d'espants, els hi vam fer fer confirmar fins a 10 vegades. Afortunadament, aquest cop, tot va anar com estava planejat. L'únic aspecte negatiu del trajecte va ser que al petit bus encara s'hi notaven més els sotracs de la carretera, convertint el camí de Bagan a Mandalay una mica a l'estil del tren de Yangon a Bago.
En aquesta ciutat hem après un altra cosa nova sobre els "timaturistes" birmans: sempre s'ens feia creure que "el govern" no permetia que els estrangers puguessin llogar a un vehicle sense conductor. Suposadament per tal de controlar els moviments dels turistes i evitar que vagin a zones "problemàtiques". Però pel que sembla no és així. Aquí a Mandalay, a gairebé cada cantonada ens oferien llogar-nos una moto. Tot sovint, es juga a fer creure als turistes que el règim no permet una cosa o una altra, tot i que en realitat, el país es troba ara mateix en un lent procés de transició democràtica i el què passa és que si llogues una moto amb conductor, en pots demanar més diners, que si la llogues sense.
Per estalviar-nos l'habitual espectacle amb els taxistes, aquest cop vam optar per una variant una mica més cara: un microbús, que et recull al teu hotel i et porta directament a la porta del teu hotel de la ciutat de destí, en aquest cas Mandalay. Com que ja estem curats d'espants, els hi vam fer fer confirmar fins a 10 vegades. Afortunadament, aquest cop, tot va anar com estava planejat. L'únic aspecte negatiu del trajecte va ser que al petit bus encara s'hi notaven més els sotracs de la carretera, convertint el camí de Bagan a Mandalay una mica a l'estil del tren de Yangon a Bago.
En aquesta ciutat hem après un altra cosa nova sobre els "timaturistes" birmans: sempre s'ens feia creure que "el govern" no permetia que els estrangers puguessin llogar a un vehicle sense conductor. Suposadament per tal de controlar els moviments dels turistes i evitar que vagin a zones "problemàtiques". Però pel que sembla no és així. Aquí a Mandalay, a gairebé cada cantonada ens oferien llogar-nos una moto. Tot sovint, es juga a fer creure als turistes que el règim no permet una cosa o una altra, tot i que en realitat, el país es troba ara mateix en un lent procés de transició democràtica i el què passa és que si llogues una moto amb conductor, en pots demanar més diners, que si la llogues sense.
- MANDALAY - Un passeig rodejant el Palau Reial
No és cap broma, hem gastat literalment un dia sencer, en donar la volta a peu al voltant del Palau Reial. Ni tant sols hi vam entrar, només el vam vorejar, ja que a dins, majoritàriament hi ha instal·lacions militars d'accés restringit i una petita zona visitable pel mòdic preu de 10 dòlars.
El Palau Reial de Mandalay s'estén en una superfície d'uns 4 km², formant un quadrat de 2 km de costat, envoltat d'un enorme fossar amb aigua. Així doncs, simplement vorejar-lo, comporta una passejada de més de 8 km.
El Palau Reial de Mandalay s'estén en una superfície d'uns 4 km², formant un quadrat de 2 km de costat, envoltat d'un enorme fossar amb aigua. Així doncs, simplement vorejar-lo, comporta una passejada de més de 8 km.
Tocant al Palau Reial, es troba el Mandalay-hill, un turó que s'eleva uns 150 m per sobre de la ciutat, amb la Su Taung Pyi Pagoda al capdamunt, des d'on s'hi poden veure unes molt bones vistes.
- INVA
L'endemà vam fer un viatge per les rodalies de Mandalay, visitant les localitats veïnes de Inva, Sagain i
Amarapura.
Per tal de reduir costos, vam buscar a més gent per compartir el taxi. De fet, no va ser un taxi, sinó una camioneta Pick‑up, amb una catifa al terra de la zona de càrrega, on podíem seure o estirar‑nos. La veritat és que probablement hi vam estar més còmodes que si haguéssim agafat un taxi.
Inva es troba a uns 20 km al sud‑oest de Mandalay. És un lloc molt tranquil i rural, amb algun temple escampat per aquí i per allà. La nostra pick‑up ens deixa al costat del riu Myitnge des d'on hem d'agafar una barca per creuar. A l'altra banda, per decomptat, ja ens esperava un ramat de conductors de carruatge de cavalls per portar-nos a veure les quatre coses que s'han de veure aquí. Tot i que els diferents temples estan una mica allunyats entre si, aquest lloc és molt agradable per caminar, i en un parell o tres d'hores, es pot fer tranquil·lament.
- SAGAIN
Just al costat de Inva, a l'altra banda del gran riu Ayeyarwady, s'hi troba Sagain. Un dels centres budistes de Myanmar. Al voltant dels turons de Sagain Hill, s'hi agrupen més de 600 estupes i monestirs, així com un centenar de centres de meditació. Uns 6.000 monjos i monges viuen en aquest lloc.
- AMARAPURA - Pont U Bein
- Comiat de Myanmar
Com a comiat de Myanmar, ens vam trobar amb una sorpresa que ens va agradar molt. L'aerolínia amb la que volàvem cap a Bangkok, disposava d'un servei gratuït de bus des del centre de Mandalay fins a l'aeroport. D'aquesta manera, el nostre darrer record de Myanmar no hauria de ser un viatge en taxi. Però, com que el bus anava ple, vam haver de seure en unes cadires plegables al mig del passadís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada