Entrada via Terrestre per Aranyaprathet / Poi Pet ( Bangkok ‑ Siem Reap )
L'entrada a Cambodja ha estat la primera Frontera que hem creuat per terra en aquest viatge. Sempre és una mica més complicat creuar la frontera per terra que per aire. A més, creuant per terra sempre cal estar alerta de possibles enganys i fraus. Així que ens en vam informar bé abans de marxar.
Pel que vam poder llegir, en aquesta frontera et trobes principalment amb dos problemes: El primer és que moltes companyies de bus (així com el tren) no et deixen a la frontera mateix, sinó al poble d'abans de la frontera, de tal manera que, com a turista, no tens més remei que agafar un taxi a preus abusius, així com els autobusos que surten de la frontera cap a Cambodja, et fan pagar el doble del preu normal o regular. El següent engany, que és també molt comú, és que abans d'arribar a la fontera, gent que et vol "ajudar", et fa creure per tots el mitjans possibles que has d'anar a una agència a que et tramitin el visat d'entrada, o que com a mínim d'aquesta manera et serà més ràpid. Això és TOTALMENT FALS. La gent que diu això simplement MENTEIX DESCARADAMENT! El visat el pots fer personalment a la frontera i, fins i tot, tardes menys que amb la "express visa" que et ven l'agència.
Un altre engany recurrent, és que amb l'argument de que a Cambodja no hi ha caixers automàtics, et fan a anar a treure moneda tailandesa d'un caixer automàtic, per després canviar-la a moneda cambodjana (a un tipus de canvi totalment desfavorable per suposat). O que et facin canviar dòlars americans per moneda local, també a un tipus de canvi molt desfavorable. Tot el que escupen per la boca es fals, fals i mentida! A Cambodja hi ha caixers automàtics, com a qualsevol país mínimament normal, és més, els caixers a Cambodja, acostumen a donar‑te dòlars americans en comptes de moneda local, ja que la immensa majoria de les transaccions comercials es fan en dòlars. No cal canviar a moneda local, absolutament tot es pot pagar en dòlars, la moneda local, només es fa servir en substitució de les monedes de cèntims de dòlars, per tant, si compres alguna cosa que val menys d'un dòlar, et tornen el canvi en moneda local.
Per finalitzar, els honorables agents de l'autoritat cambodjana et cobren una "propina obligatòria" de 3 dòlars per donar‑te el visat. Sembla ser, que hi ha gent que ha aconseguit que no els hi cobressin negant‑se rotundament a pagar‑ho.
En definitiva, la immensa majoria (si no la totalitat) de la gent que et trobes a la frontera, que suposadament et volen ajudar, en realitat no es mereixen ni que els miris a la cara. Simplement cal limitar‑se a ignorar les seves mentides i no escoltar‑los.
Per evitar el problema de quedar‑se tirat a la frontera, des de fa un temps, hi ha un autobús que va directe des de Bangkok a Siem Reap, tot i que a la frontera has de baixar del bus i s'han de passar igualment tota la resta d'estafes de la frontera. Nosaltres vam optar per un altra opció, una mica més barata i que sortia de la estació d'autobusos de l'est, a Ekkamai, que ens quedava molt més a prop del nostre hotel. Consta d'un paquet de dos autocars, un de Bangkok a la frontera, un senyor que t'acompanya a creuar la frontera i et porta al següent bus, i el bus que fa el trajecte de la frontera a Siem Reap. Aquest paquet tenia un preu especial per la "express visa" per agència (és cert que el preu de la "express visa" era molt més barat que en d'altres agències, però tot i així segueix sent una presa de pèl). Per això, abans de comprar el bitllet vam demanar-li a la dona que ens assegurés que no estàvem obligats a agafar la "express visa".
Ens feia una mica de por com seria l'autocar i, a més, a part de nosaltres i la noia asseguda al darrere de la imatge, no hi havia cap més occidental, i això, no sempre és un bon senyal. Però hem de dir, que a part de ser força vell, l'autocar era prou còmode i amb molt d'espai, mai havíem vist un autocar amb tant d'espai entre files de seients.
Al cap d'unes hores ja arribàvem a la frontera. Allà ens esperava un senyor molt simpàtic davant de l'autobús. Ell seria l'encarregat d'acompanyar-nos al nostre següent bus cap a Siem Reap. Ens va agafar els bitllets, ens va penjar un cartellet del coll per a que no ens perdéssim i ens va demanar que l'acompanyéssim. Vam pensar: sembla que tot haurà sortit perfecte.
Però de sobte ens va fer entrar en una oficina... Nosaltres de seguida ja li vam dir que volíem fer el visat personalment a la fontera i que no ens calia la "Express visa". Però ell, molt amablement, ens va informar que el visat l'havíem de fer aquí, que si no el teníem abans, a la frontera no ens el farien i que no ens deixarien entrar a Cambodja... Però nosaltres vam seguir insistint en fer el visat a la frontera. Ell va intentar unes quantes mentides més, com dir-nos que a la frontera trigarien tant de temps en fer-nos el visat que perdríem el bus de connexió, que ens quedaríem tirats aquí i que l'empresa ja no es faria responsable de nosaltres. Al cap d'una bona estona de conversa que no anava enlloc, ens va dir finalment que anéssim a la frontera, "que igualment hauríem de tornar ja que allà no ens farien el visat". Nosaltres encara li vam demanar qui ens acompanyaria fins al següent bus, o com el reconeixeríem i que si ens podia tornar els nostres bitllets de bus. Ell ens va contestar que un cop fet el visat, tornéssim a la oficina i que ell ens acompanyaria i que allò que ens havia penjat abans al coll ja representava que era el nostre bitllet de bus. Ja de males maneres es va acomiadar. El que no ens quedava del tot clar, era com tornaríem a la oficina, ja que el visat d'entrada a Cambodja, el demanes a l'entrada de Cambodja, és a dir, després d'haver fet els tràmits de sortida de Tailàndia, però vam pensar que si ens havia dit allò, per algun motiu seria.
Efectivament, un cop fets els tràmits de sortida de Tailàndia, ja no pots tornar enrere. Era obvi i d'esperar que si tot el que ens havia dit fins aleshores era mentida, aquesta darrera també ho seria. (ens estalviarem de definir la nostra opinió sobre aquesta persona, ja que igualment ens quedaríem curts.)
A la frontera vam fer el nostre visat sense cap complicació ni esperes. El preu del visat és de 30 dòlars, com indica un cartell penjat a la paret. Tot i així, en fer-nos l'entrega del passaport amb el visat, ens van ensenyat una fulla de llibreta a quadres on estava escrit a mà i en bolígraf: 30 dòlars pel visat més 3 dòlars de taxes. Òbviament això és mentida, i és simplement una burda ESTAFA. Sembla ser que mantenint-se ferm en no pagar aquesta "propina obligatòria", és prou com per evitar pagar-la. Nosaltres però, teníem al cap com continuaríem el trajecte cap a Siem Reap, i vam optar per pagar. (novament, ens estalviarem d'expressar la nostra opinió sobre aquestes persones, ja que igualment ens quedaríem curts.)
Un cop aconseguit el visat, i mentre fèiem cua per a que ens segellessin l'entrada a Cambodja, vam veure arribar a l'altra noia que anava amb nosaltres al bus. Com que a ella sí que la van enredar amb la "express visa", venia amb algú que l'acompanyava a l'altre bus de connexió, així que vam anar amb ells. Primer s'havia d'agafar un bus llançadora gratuït fins a la terminal d'autobusos (que és una màquina de timar turistes), i un cop allà, ens van posar en un bus cap a Siem Reap, molt més incòmode que el primer bus que vam agafar per sortir de Tailàndia.
Semblant a Myanmar, el bus ens va deixar a les afores del centre, en mig del no-res i amb els "tuk‑tuk'eros" demanant-nos més del triple del valor real, per portar-nos al nostre hotel. Però sort de google maps, el sistema de localització i els mapes offline, d'aquesta manera vam poder veure que en realitat el nostre hotel estava a menys de 15 minuts a peu, i així vam poder ignorar a aquella gent.
És una llàstima, que aquestes hagin de ser les primeres impressions que tens quant entres a un país nou, il·lusionat i amb ganes de descobrir-lo. Et fan passar les ganes de viatjar i de deixar els teus diners en aquesta mena de països.
Sort que aquesta gent, sembla ser d'una "tribu" concentrada prop de la frontera. La resta del país ja ens va agradar molt més.
