La nostra primera destinació en aquest viatge ha sigut Bangkok, la capital de Tailàndia, una ciutat d'uns 8.300.000 habitants, viva i frenètica. Aquí hem aprofitat per descansar de l'estrès d'abans de marxar i acabar de planificar una mica la resta del viatge.
 |
| La cèntrica avinguda Ratchadamri, al cor de la zona financera, d'hotels i de compres de Bangkok |
El nostre allotjament estava una mica apartat del centre, però ben connectat amb el metro elevat o "Sky train". Com que tampoc no anàvem cada dia al centre, ja ens estava bé viure en un ambient més autòcton, apartats de les grans masses de turistes i de gent que et para pel carrer per vendre't qualsevol cosa o oferir-te un tuc-tuc.
 |
| El típic "Tuc-Tuc", tricicles que fan de taxi. |
Ens ha agradat molt la gent d'aquest país, en general són tots molt educats i agradables. Fins i tot, la gent que es dedica a enganyar turistes és prou suportable i generalment amb un "no" i un somriure et deixen en pau, i els més pesats, amb un "No"+somriure+ignorar-los 5 segons, també acostumen a deixar-te tranquil, cosa que és molt d'agraïr.
Vam arribar a Bangkok cap a les 7 del matí. Però aquell primer dia a Bangkok no va donar molt de si, ja que el vam emprar tot per arribar a l'hostal, abastir-nos de queviures i descansar. Portàvem un llarg viatge a les esquenes. Vam sortir de Barcelona a 2/4 de 7 del vespre cap a Abu Dhabi, fent escala a Roma i fent nit a l'avió, per arribar a Abu Dhabi a 3/4 de 7 del matí. Cal tenir en compte que hi ha 3 hores de diferència horària i que per tant, la nit se'ns va fer molt curta, entre enlairament, sopar, avançar el rellotge 3 hores, esmorzar i aterrar, no quedava gaire més d'un parell d'hores per dormir. Un cop a Abu Dhabi, vam agafar un autocar cap a
Dubai, on hi vam passar tot el dia. Després, un altre vol nocturn fins a Bangkok, un parell d'hores efectives per dormir i 3 horetes més de diferència horària... estàvem exhaustes.
L'endemà vam començar a anar per feina: vam tramitar els nostres visats per Myanmar (Birmània) i vam aprofitar per anar al centre (des del nostre allotjament fins al centre teníem més d'una hora de trajecte, entre "Sky train" i vaixell).
Vam descobrir la pau i la tranquil·litat dels temples budistes. Especialment el contrast entre el trànsit frenètic del carrer i el silenci que es respira dins del recinte. Sembla mentida que aquests dos móns estiguin separats només uns quants metres entre ells.
Vam veure el temple de วัดบวรนิเวศวิหารราชวรวิหาร (Wat Bowon Niwet Wihan), que ens va encantar. Potser simplement perquè va ser un dels primers temples que vam visitar, potser perquè hi vam trobar un oasi de pau en una ciutat, per nosaltres en aquell moment, caòtica, o potser perquè el vam trobar de casualitat. La veritat és que ens vam estar molt de temps voltant per dins del complex.
 |
| Phra Puttha Chinarat, Wat Bowon Niwet Wihan |
Com qualsevol turista que arriba per primer cop a un país llunyà, nosaltres també vam ser víctimes, aquell dia, d'un conegudíssim truc "d'enganya-tontos". El fet d'haver-ne sentit a parlar, no ens va ser pas un impediment per caure-hi de quatre potes: Estàvem a punt d'arribar a la "Golden Mountain", quant se'ns va acostar un home i ens va dir que estava tancada perquè hi feien una cerimònia, que duraria una hora, molt amablement ens va ensenyar al mapa uns quants temples que podríem visitar mentre fèiem temps. Tot i estar relativament a prop, caminant trigaríem una bona estoneta (és cert, Bangkok és una gran ciutat, i totes les distàncies, són lluny), així que ell ens hi portava amb el seu tuc-tuc, i ens deixaria a la "Golden Mountain". Tot el circuit ens sortiria per 40 Baths (un euro al canvi). Ens va explicar que aquest preu tant barat ens el podia oferir perquè uns comerciants li donaven comissions a canvi de portar-nos a les seves botiguetes, que no havíem de comprar res si no volíem, amb entrar-hi i fer-hi una ulladeta de 10 minuts ja n'hi havia prou. Doncs bé, després de pensa-hi una mica, ho vam acceptar.
Vam veure el "standing Budda" i acte seguit, ens va portar a una sastreria. Vam pensar: bé... una sastreria... no sé pas què hi farem aquí, ja que segur que no comprarem cap vestit d'home, ens avorrirem una mica, però no passa res. Tot just entrar se'ns va apropar un dels venedors, que ens va "acompanyar" durant tota l'estona. Aquells 10 minuts se'ns van fer eterns, no sabíem què hi fèiem allà i tampoc no ens interessava res. Tot plegat va ser una situació incòmoda, i més incòmode encara, va ser marxar de la botiga sense comprar res. No sabem perquè, però el nostre Tuc-tuquero va decidir saltar-se la resta de monuments i botigues, i portar-nos directament de tornada a la "Golden Mountain". Potser ell també es va adonar que això no anava amb nosaltres. En tot cas, nosaltres també vam agrair que s'acabés abans d'hora. i us podem assegurar que d'aquí n'hem tret més d'una lliçó per la propera vegada, com no creure'ns que un monument està tancat si no ho veiem amb els nostres propis ulls (és una estafa força recurrent).
Després d'aquesta anècdota, vam pujar a la "Golden Mountain", on vam conèixer en Xabi d'Iruña, un noi neozelandès i una noia alemanya, que van venir a nosaltres tot angoixats explicant que havíem quedat tancats. Al final, però, no n'hi va haver per tant, amb la ajuda d'uns Tailandesos que també hi havia allà, vam acabar trobant una sortida oberta.
Tots junts vam acabar caminant fins a Khao San, conegut també com el carrer dels motxillers: molt ambient i moviment de turistes, botiguetes, turistes borratxos i soroll.
Els altres dies que vam passar a la ciutat vam anar alternant els dies de quedar-nos a l'hostal, fer feina i visitar els mercats de la zona, amb els dies de visita turística al centre.
Un dels llocs que són de visita obligada a Bangkok, és el complex on hi ha el "Grand Palace" i el temple del buda maragda (วัดพระแก้ว, Wat Phra Kaew).
 |
| Temple del buda maragda (วัดพระแก้ว, Wat Phra Kaew) |
 |
| Temple del buda maragda (วัดพระแก้ว, Wat Phra Kaew), amb en Xabi |
 |
| Temple del buda maragda (วัดพระแก้ว, Wat Phra Kaew) |
 |
| Temple del buda maragda (วัดพระแก้ว, Wat Phra Kaew) |
 |
| Grand Palace de Bangkok |
De camí al centre, amb la barca, passàvem per davant d'una pagoda que ens cridava molt la atenció, el wat arun, situat a l'altra banda del riu i que vam passar a fer-li una visita.
 |
| Wat Arun |
 |
| Wat Arun |
 |
| Vistes al riu Chao Phraya, des del Wat Arun |
No gaire lluny dels dos llocs anteriors, hi ha el Wat Pho, on s'hi allotja el Buda reclinat.
 |
| Wat Pho |
 |
| Buda reclinat a Wat Pho |
 |
| Wat Pho |
A Tailàndia s'hi fa molta vida al carrer. Per tot arreu hi ha moltes paradetes i llocs de menjar que envaeixen el carrer.
 |
| Paradetes a un dels carrers de Chinatown |
- 5 de Desembre: l'aniversari del rei
El 5 de Desembre és un dia molt especial a Tailàndia: l'aniversari del rei, un rei molt venerat i estimat per una gran majoria de tailandesos. La ciutat s'engalana i grans multituds de gent vestides amb samarretes de color groc s'apleguen al centre de Bangkok en un ambient entre solemne i festiu.
 |
| Celebració de l'aniversari del rei, amb encesa de espelmes al centre de Bangkok |
.jpg)
