MANDALAY - 9/01/2015 al 12/01/2015

Per marxar d'un lloc en autocar, generalment anuncien que el servei comença des del centre de la població o, que si més no, hi ha un servei gratuït de recollida, des de l'hotel, fins al lloc d'on surt l'autocar. Això si, el final del trajecte acostuma a ser en un lloc en mig del no res, uns quants quilòmetres abans d'arribar a la destinació real.

Per estalviar-nos l'habitual espectacle amb els taxistes, aquest cop vam optar per una variant una mica més cara: un microbús, que et recull al teu hotel i et porta directament a la porta del teu hotel de la ciutat de destí, en aquest cas Mandalay. Com que ja estem curats d'espants, els hi vam fer fer confirmar fins a 10 vegades. Afortunadament, aquest cop, tot va anar com estava planejat. L'únic aspecte negatiu del trajecte va ser que al petit bus encara s'hi notaven més els sotracs de la carretera, convertint el camí de Bagan a Mandalay una mica a l'estil del tren de Yangon a Bago.

En aquesta ciutat hem après un altra cosa nova sobre els "timaturistes" birmans: sempre s'ens feia creure que "el govern" no permetia que els estrangers puguessin llogar a un vehicle sense conductor. Suposadament per tal de controlar els moviments dels turistes i evitar que vagin a zones "problemàtiques". Però pel que sembla no és així. Aquí a Mandalay, a gairebé cada cantonada ens oferien llogar-nos una moto. Tot sovint, es juga a fer creure als turistes que el règim no permet una cosa o una altra, tot i que en realitat, el país es troba ara mateix en un lent procés de transició democràtica i  el què passa és que si llogues una moto amb conductor, en pots demanar més diners, que si la llogues sense.

• MANDALAY  -  Un passeig rodejant el Palau Reial

No és cap broma, hem gastat literalment un dia sencer, en donar la volta a peu al voltant del Palau Reial. Ni tant sols hi vam entrar, només el vam vorejar, ja que a dins, majoritàriament hi ha instal·lacions militars d'accés restringit i una petita zona visitable pel mòdic preu de 10 dòlars.

El Palau Reial de Mandalay s'estén en una superfície d'uns 4 km², formant un quadrat de 2 km de costat, envoltat d'un enorme fossar amb aigua. Així doncs, simplement vorejar-lo, comporta una passejada de més de 8 km.

Tocant al Palau Reial, es troba el Mandalay-hill, un turó que s'eleva uns 150 m per sobre de la ciutat, amb la Su Taung Pyi Pagoda al capdamunt, des d'on s'hi poden veure unes molt bones vistes.

• INVA

L'endemà vam fer un viatge per les rodalies de Mandalay, visitant les localitats veïnes de Inva, Sagain i Amarapura.

Per tal de reduir costos, vam buscar a més gent per compartir el taxi. De fet, no va ser un taxi, sinó una camioneta Pick‑up, amb una catifa al terra de la zona de càrrega, on podíem seure o estirar‑nos. La veritat és que probablement hi vam estar més còmodes que si haguéssim agafat un taxi.

Inva es troba a uns 20 km al sud‑oest de Mandalay. És un lloc molt tranquil i rural, amb algun temple escampat per aquí i per allà. La nostra pick‑up ens deixa al costat del riu Myitnge des d'on hem d'agafar una barca per creuar. A l'altra banda, per decomptat, ja ens esperava un ramat de conductors de carruatge de cavalls per portar-nos a veure les quatre coses que s'han de veure aquí. Tot i que els diferents temples estan una mica allunyats entre si, aquest lloc és molt agradable per caminar, i en un parell o tres d'hores, es pot fer tranquil·lament.

• SAGAIN

Just al costat de Inva, a l'altra banda del gran riu Ayeyarwady, s'hi troba Sagain. Un dels centres budistes de Myanmar. Al voltant dels turons de Sagain Hill, s'hi agrupen més de 600 estupes i monestirs, així com un centenar de centres de meditació. Uns 6.000 monjos i monges viuen en aquest lloc.

• AMARAPURA  -  Pont  U Bein

El pont U Bein a Amarapura, és el pont de fusta de teca més llarg del món, amb una longitud de 1,2 km. La seva construcció va ser encarregada el 1850 per l'alcalde U Bein, d'aquí el seu nom. Avui dia atrau a molts turistes i vilatans, especialment per veure la posta del sol.

• Comiat de Myanmar

Com a comiat de Myanmar, ens vam trobar amb una sorpresa que ens va agradar molt. L'aerolínia amb la que volàvem cap a Bangkok, disposava d'un servei gratuït de bus des del centre de Mandalay fins a l'aeroport. D'aquesta manera, el nostre darrer record de Myanmar no hauria de ser un viatge en taxi. Però, com que el bus anava ple, vam haver de seure en unes cadires plegables al mig del passadís.

Recupera articles antics

Si vols tornar a llegir algun article dels que hem publicat al nostre blog, una manera molt senzilla de fer-ho, és clicar a la barra superior, la pestanya Resum de Països. Allà podràs triar quin país vols, i dins de cada país, quin article en concret vols llegir.

 *  A LA VERSIÓ PER A TELÈFONS MÒBILS:

Fes clic a la pestanya "Bloc" de la part superior, i després marca la opció "Resum de Països".

BAGAN - 7/01/2015 al 9/01/2015

Com sempre, el nostre autocar, ens torna a deixar a l'estació "central" d'autobusos, a uns 6 km del poble més proper. Però aquesta vegada l'espectacle dels taxistes es va tornar a superar:

Són les 4:00 de la matinada. Una vintena de taxistes s'acumulen a la porta de sortida de l'autocar, semblen llops famolencs que esperen la seva presa. Tenen gana de dòlars! Gairebé fa por i tot. Ningú es mou del seu seient, ja que s'ens havia dit que aquest bus ens duria fins al poble. Els autòctons també es queden a l'autobús, això vol dir que el bus encara no ha arribat al final del seu trajecte. Tot i així, el bus no es mou pas. Al cap d'una estoneta entra el xofer i ens diu: "aquesta és l'última parada. Això és Bagan." Encara ningú s'atreveix a sortir. El conductor torna a entrar fins a tres vegades més, per dir-nos que hem de baixar. A poc a poc, comencem a entendre, que l'autobús simplement no continuarà fins que no sortim tots. Només un cop que tots els turistes han sortit de l'autobús, aquest continua el seu trajecte amb la resta dels passatgers.

Per sortir de l'autobús, t'has d'obrir camí a través del ramat de taxistes ferotges. Cada turista rep immediatament un o dos taxistes, que se li assignen a una distància de 5 cm de la seva orella, gairebé no pots ni caminar, ni agafar les teves motxilles com aquell qui diu. És difícil fins i tot aconseguir parlar amb la resta de passatgers per poder compartir les despeses del transport, gairebé no es pot ni respirar! Estàs sota pressió constant, és una situació incòmoda i molesta. 20 dòlars és el què ens demanen per dues persones, per un trajecte en taxi de poc més de 6 km fins Nyaung U, que és on tenim el nostre allotjament reservat. La majoria dels passatgers accepten aquest preu sense més. Quan preguntem per una pick‑up aparcada allà, els taxistes en contesten el què ja hem sentit en alguna altra ocasió: "Only for locals" (només per als locals). Tot i les adversitats, aconseguim convèncer a 5 passatgers més, que ens facin costat i que tinguin paciència fins que negociem un preu mínimament decent. Finalment, després d'una estona de dur regateig, aconseguim que ens portin a 7 persones, per 14 dòlars en total, als nostres hotels (bé qui tenia hotel reservat doncs directament allà i els que l'havien de buscar, doncs a fer ruta per veure quin tenia lloc).

Per a què us en feu una mica la idea i com a detall de comparació, el nostre únic trajecte en taxi a Tailàndia, de Chiang Mai a l'aeroport, ens va costar uns 30 cèntims per quilòmetre, i això que Tailàndia és un país molt més desenvolupat, i per tant, també hauria de ser més car (o això suposem perquè no vam tenir maneres de comparar preus reals del què valen les coses a Myanmar, atès que pràcticament tot està sense preu i clar quan demanem un preu, hi afegeixen un plus de turista).

Igual que al llac Inle, aquí també cal pagar un "peatge" de 20 dòlars per persona per entrar a la zona durant una setmana. Tot just uns dies abans de la nostra arribada, parlant amb altres turistes que venien de Bagan ens van informar de que aquesta entrada era de 15 dòlars.

Bagan és un dels llocs més importants (si no el més important), dels que cal visitar a Myanmar, especialment a causa del important nombre de Pagodes escampades per tot arreu.

Entre els segles XI i XIII, quan era la capital del regne de Bagan, aquí s'hi van construir més de 10.000 temples budistes i pagodes, dels quals avui en dia, encara es mantenen en peu uns 2.200.

Hi ha diverses maneres per explorar els 40 km² d'aquest lloc: a peu, que pràcticament es pot descartar a causa de les enormes distàncies; llogar una bicicleta; llogar una e‑bike (una bicicleta elèctrica); La opció de llogar una moto no la vam ni contemplar, ja que no "pot" ser llogada a estrangers, a menys que la lloguis amb conductor; si es vol llogar un vehicle amb conductor hi ha vàries possibilitats, des de tuc tuc, cotxe i fins i tot carruatge de cavalls. És a dir, un el‑que‑sigui, però sempre amb conductor o pujar en globus aerostàtic.

Nosaltres vam optar per la opció de la bici elèctrica. De fet, nosaltres més aviat ho anomenaríem una "motocicleta de joguina elèctrica", la qual pot transportar fins a dues persones a una velocitat d'uns 20 km/h en pla.

LLAC INLE (Nyaungshwe) - 1/01/2015 al 6/01/2015

Per arribar al Llac Inle vam agafar un autobús nocturn fins a Nyaungshwe (situat a 5km del Llac Inle). El bus ens deixava a 6 km als afores del poble, i pel que vam anar veient amb els dies que vam passar per aquestes contrades, aquest, és un costum habitual a Myanmar i que consisteix en no acabar-te de portar mai a la teva destinació. D'aquesta manera t'has de buscar la vida per acabar-hi d'arribar. Per tant, com a turista, sovint no et queda més remei que agafar un taxi, ja que ells s'encarreguen de que sigui molt difícil que aconsegueixis agafar el transport públic. Per aquest motiu, et surt quasi al mateix preu el trajecte en bus que el trajecte en taxi.

Una altra cosa una mica emprenyadora dels busos nocturns a Myanmar, és que et deixen a destinació a hores intempestives com aquell qui diu. Generalment als voltants de les 4 de la matinada.

Encara no has sortit del bus, mig adormit com vas, que els taxistes ja et salten a la jugular. Certament no es un despertar gaire agradable. Si com a mínim no els tinguessis enganxats a cinc centímetres i et deixessin pensar un moment del què vols fer tranquil.lament...

Adormits com anàvem, aquest cop sí que ens van aconseguir enredar. Sabíem que hi havia furgonetes pick-up des d'on ens deixava el bus fins al poble per uns 50 cèntims. Però ens van aconseguir fer creure que fins a les 8 del matí no en passaria cap. Així doncs, al final vam decidir agafar la pick-up "privada" que ens oferien per 5 dòlars per portar-nos al nostre hotel. Un cop dins, la van acabar d'omplir amb la resta de gent que esperava a la parada de la furgoneta dels 50 cèntims. Gràcies a nosaltres, aquella furgoneta va quedar doblement amortitzada.

Encara faltava la "taxa turística", de 10 dòlars per persona, per tenir dret a accedir al poble. Extrapolant-ho a Catalunya, seria com si et cobressin 50 euros, per permetre't l'entrada al municipi de Banyoles.

A part de passejar pel poble i els seus mercats, una de les poques coses mitjanament assequibles que es pot fer per aquí, és llogar una bici i descobrir una mica les rodalies.

Aprofitem també l'avinentesa, per mostrar-vos un dels molts "abeuradors" de motos repartits al llarg de totes les carreteres i camins del país.

La que és, en qualsevol cas, l'excursió obligatòria, és fer un tour en barca pel llac. El circuit és pràcticament el mateix el compris on el compris, però els preus varien substancialment (entre 15 i 30 dòlars per pràcticament la mateixa ruta, incloent la visita a Indein). Nosaltres al final vam acabar pagant 20 dòlars, però per reduir despeses, vam decidir buscar més gent per compartir la barca i al final ens va sortir per 4 dòlars per persona.

Cal dir que ens va sorprendre molt gratament el nostre tour en barca. La relació qualitat/preu era força bona, i més tenint en compte el costum generalitzat d'aquest país d'inflar exageradament els preus als turistes.

La nostra excursió en barca va durar des de les 8:00 del matí fins després de la posta de sol. Incloïa la visita a tallers d'artesania, on t'explicaven els processos de producció i et venien els seus productes. Això és el que més por ens feia, ja que encara teníem ben present el record de la sastreria de Bangkok. Patíem per la insistència i pesadesa dels seus venedors, però  no va ser així, i les visites van ser d'allò més agradables i interessants.

En el següent vídeo, es pot veure com es produeix fil a partir de les fibres de les tiges de les flors de lotus. Per la seva laboriositat, aquest fil, és encara més car que la seda.

En aquest altre taller, tenien "exposades" les conegudes com a "dones girafa" de la tribu dels Padaung, mentre feien els seus teixits manualment.

Just on el riu desemboca al Llac Inle, es poden apreciar els primers pescadors, que són molt característics d'aquesta zona perquè tenen l'habilitat de remar amb ajuda d'una cama i aguantar-se amb l'altra. En realitat aquests primers pescadors, només estan aquí perquè els hi facis fotos i així no molestar als pescadors de debò, que es poden veure un tros més enllà.

En alguns punts del llac, se t'acosten petites embarcacions a vendre't els seus productes.

No poden faltar tampoc, unes parades en alguns dels temples del llac, com ara la Hpaung Daw U Pagoda, situada en una illa envoltada de canals.

A l'interior de la Hpaung Daw U Pagoda, s'hi troben cinc imatges de Buda recobertes d'or (o això ens van dir... nosaltres només hi veiem unes pedres daurades). Tothom qui ho desitja, pot compar una làmina d'or i enganxar-la a les figures. Bé tothom no, només els homes tenen permès pujar al costat de les figures de Buda, les dones són, suposadament, massa impures per fer una cosa així.

També val molt la pena la visita a la Shwe Indein Pagoda, a la qual s'accedeix remuntant el riu amb la barca, i després caminant durant uns 20 minutets costa amunt. Un cop arribats allà, la gran quantitat d'estupes que envolten el temple, et fan sentir gairebé com si estiguessis al bell mig d'un bosc d'estupes. Per algun motiu, tothom que t'ofereix fer la visit al llac, te l'ofereix, amb o sense la visita a Indein, fet que suposa una diferència en el preu d'entre 2 i 5 dòlars menys i que nosaltres pensem que val la pena pagar-los.

Ara sí, al nostre tercer dia al Llac Inle, li va tocar el torn a la nostra primera intoxicació alimentària. Així que res, a esperar un parell de dies fins que hagi sortit tot el que havia de sortir. Encara sort que el de Nyaungshwe era el millor allotjament de tots els que vam tenir a Myanmar.