VIATGE :
Sa Pa i Muang Khua estan a uns 200 km de distància en línia recta, que equival a uns 400 km de de carretera i unes 15 hores de viatge (sempre i quan no hi hagi cap contratemps).
Per fer aquest trajecte és necessari fer un canvi a Dien Bien Phu, una petita ciutat una mica abans d'arribar a la frontera. És aquí on molt d'hora al matí surt un minibús que creua la frontera i passa per Muang Khua.
Per arribar a Dien Bien Phu, hi ha bàsicament dues combinacions per anar-hi: o en un minibús que surt al matí de Sa Pa, i arriba al vespre a Dien Bien Phu, o agafar un bus nocturn amb lliteres que surt al vespre de Sa Pa, per arribar a Dien Bien Phu just a temps per agafar el minibús cap a la frontera.
Nosaltres vam optar per l'opció de l'autobús nocturn per varies raons. Havíem sentit per boca d'altres viatgers que el minibús, que ja de per si no es gire ampli, podia arribar a portar més passatgers dels seients que té i si agafàvem el que viatjava de nit ens estalviavem haver de fer nit a Dien Bien Phu. A més a més, el preu d'una opció o l'altra, no era gaire diferent.
Aquesta ruta no és gaire freqüentada per turistes, per tant no hi ha excessiva informació. Així doncs, cal fixar-se molt bé amb qui es contracta el servei. No només per la diferència en els preus (per exactament el mateix servei), sinó també per les garanties de confiança que et donen.
Després de preguntar i comparar molts llocs, vam decidir comprar-lo a través del nostre allotjament, el Sapa Backpacker Hostel, que ens feien un molt bon preu, 430.000 Dong (uns 20€) per persona, i ens garantien totes les connexions des de la porta del hotel fins al nostre destí final, així com, que el bus de Dien Bien Phu a Muang Khua no marxaria fins que nosaltres arribéssim.
El trajecte va anar segons el què havíem acordat. En el preu del bitllet també hi estava inclòs el taxi de l'hotel a "l'estació" d'autobusos de Sa Pa i la recepcionista de l'hostal ens va seguir en moto per assegurar-se que tot anés correctament. Ella estava en contacte telefònic amb el conductor de l'autobús per assegurar-se que ens passessin a recollir, fet que és molt d'agrair i que de no ser per això, potser no les haguéssim tingut totes.
El bus era una mica atrotinat i no feia gaire bona olor, però el cert és que ens l'imaginàvem pitjor. Fins que es va fer fosc, vam poder gaudir de les impressionants vistes de les muntanyes (i penya-segats) que ens envoltaven i vam arribar a Dien Bien Phu just abans de l'alba. El bus es va parar una mica a les afores, al costat d'un petit bar de carretera, al bell mig del no res. Tot i que nosaltres en aquell moment no les teníem totes, ens van fer entendre com van poder, que no ens havíem de preocupar per res. Y efectivament així va ser: Al cap d'una estoneta va arribar un cotxe, que ens va portar a l'estació d'autobusos i ens van indicar quin era el nostre minibús. Vam arribar relativament d'hora i vam poder tenir un seient decent i tot.
El bus era una mica atrotinat i no feia gaire bona olor, però el cert és que ens l'imaginàvem pitjor. Fins que es va fer fosc, vam poder gaudir de les impressionants vistes de les muntanyes (i penya-segats) que ens envoltaven i vam arribar a Dien Bien Phu just abans de l'alba. El bus es va parar una mica a les afores, al costat d'un petit bar de carretera, al bell mig del no res. Tot i que nosaltres en aquell moment no les teníem totes, ens van fer entendre com van poder, que no ens havíem de preocupar per res. Y efectivament així va ser: Al cap d'una estoneta va arribar un cotxe, que ens va portar a l'estació d'autobusos i ens van indicar quin era el nostre minibús. Vam arribar relativament d'hora i vam poder tenir un seient decent i tot.
DINERS :
Un altre tema molt important quan es creua de Vietnam a Laos són els diners. Ni el dong Vietnamita, ni el kip de Laos cotitzen als mercats internacionals. És per aquest motiu, que és pràcticament impossible canviar aquestes divises fora dels seus respectius països.
Si bé, és cert que és possible canviar dongs per kips a poblacions frontereres, com per exemple Dien Bien Phu. A nosaltres, canviar les monedes aquí no ens servia de gaire, ja que el nostre minibús sortia molt d'hora al matí i ja sabíem d'avant mà que no trobaríem cap casa de canvi oberta a aquelles hores, per tant, hauríem de canviar al carrer, a un tipus de canvi molt desfavorable. Per aquest motiu, vam decidir canviar els nostres dongs per dòlars a Sa Pa, i quedar-nos només amb els justos pel viatge, que si no els gastàvem els canviaríem al carrer a Dien Bien Phu.
FRONTERA I VISAT :
El pas fronterer de Tay Trang / Pang Hok età situat en mig de les muntanyes, en una ruta sense gaire trànsit, per això, pràcticament no s'ha de fer cua a la frontera i tot és molt relaxat.
Els tràmits de sortida del Vietnam i d'entrada a Laos van ser sense complicacions.
Per entrar a Laos és necessari tenir visat i el pots adquirir directament a la frontera. És el que es coneix com a visa on arrival i el seu preu oficial és de 35 dòlars americans. Com sempre, és convenient tenir l'import exacte en aquesta moneda.
La frontera d'entrada a Laos, és una petita caseta, amb varies finestretes. Aquí has d'entregar el teu passaport, així com el formulari que et donen complimentat i una foto de carnet. Després t'expedeixen el visat i et fan pagar els 35 dòlars del visat més alguna "taxa" extra.
Un cop passats aquests tràmits, la carretera baixava cap a Muang Khua, on el minibús en el que anàvem ens va deixar a la carretera principal, al seu pas pel centre d'aquesta petita localitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada