Visats i fronteres

A diferència de quan viatges dins de la Unió Europea, on per a nosaltres canviar de país és com anar a casa de la veïna, ja que no et demanen mai res, i fins i tot és possible creuar fronteres indocumentat, una de les coses a tenir en compte quan es viatja a països més llunyans, són els requisits que et marquen aquests per permetre't l'entrada. En això, cada país és un món a part. N'hi ha que amb ensenyar el passaport i prou, ja et deixen entrar. N'hi ha d'altres que has de sol·licitar un visat i/o presentar un munt de paperam. Sovint, també s'ha d'omplir formularis a l'arribada, on no sempre saps què posar en tots els camps, així que a vegades, cal improvisar una mica.

Els països que nosaltres estem visitant, són en general, fàcilment accessibles i sense gaires complicacions, amb estades inferiors a 30 o 90 dies depenent del país, tot i que sempre hi ha detallets a tenir en compte.

Sabem que en alguns dels països que volem visitar necessitarem visats, però com que anem sobre la marxa i no vam tenir temps de tramitar-los a Barcelona, els tramitarem pel camí.

Segons les pàgines web oficials dels països i dels ministeris d'afers exteriors Austríac i Espanyol, la majoria de països requereixen un bitllet de sortida del país perquè et permetin la entrada. Això li resta una gran part de espontaneïtat al nostre viatge. Tot i així, hem sentit altres viatgers que diuen que en la majoria dels casos, això només és així, en el cas de entrar-hi per aire. Si s'hi entra per terra, es veu que no acostumen a demanar-ho.

En el nostre cas, estant encara a l'aeroport de Barcelona mateix, l'aerolínia va comprovar que teníem un bitllet de sortida de Tailàndia abans de fer-nos el check-in. Per sort, ens havíem informat dels requisits d'entrada i un parell de dies abans vam comprar un bitllet per anar a Myanmar (Birmània). Un cop a l'aeroport de Bangkok, ens van segellar el passaport amb l'entrada sense cap problema. No s'ha de fer cap tipus de visat previ ni pagar res de res. Això però, només és vàlid per a 30 dies si entres per aire o 15 dies si es fa per terra. En cas de voler passar més temps a Tailàndia, aleshores sí que s'hauria de sol·licitar un visat i pagar l'import establert.

Tornant al tema del bitllet de sortida de Tailàndia, hem de comentar que la segona vegada que vam entrar-hi (igualment en avió, provinents de Myanmar), no ens van demanar cap bitllet de sortida. És més, ni tant sols en teníem. Potser només ho demanen per vols transoceànics...? A vegades és difícil descobrir quins criteris segueixen exactament.

El qualsevol cas, el tema és graciós, ja que tot i tenir el bitllet cap a Myanmar, no n'haguéssim pogut fer ús perquè no teníem visat per anar-hi. Pel què fa a Birmània, no et donen el visat a la entrada del país, sinó que l'has de tramitar amb anterioritat (bé, això es el què pensàvem abans d'arribar-hi, però des de fa molt poc, també hi ha la opció d'adquirir una "Visa on arrival").

Com que no ho sabíem, nosaltres vam optar per tramitar-lo a l'ambaixada de Myanmar a Bangkok, on s'hi ha d'anar al matí de 8:00 a 12:00h, amb el passaport, 2 fotos carnet, una fotocòpia del passaport i un formulari (que et donen a la mateixa ambaixada) que s'ha d'omplir i demanar tanda. Quan és el teu torn vas a la finestreta i és allà on es queden tota la teva documentació, inclòs també el teu passaport i et cobren les taxes, que varien en funció de la pressa que tinguis per recollir-lo. Nosaltres vam optar per la versió més barata: 810 Bahts (uns 20 Euros) perquè el tramitin en tres dies. Així doncs, vam córrer per la ciutat, lluny de casa durant 3 dies absolutament indocumentats.