M Y A N M A R (Birmània)

El segon país de la nostra ruta és la República de la Unió de Myanmar (sovint, encara conegut per molts com a Birmània). Es tracta d'un país que fa pocs anys que s'està obrint al món i a l'entrada de turistes. Aquest fet, es nota tant per les coses bones, com també per les dolentes, ja que el país ha viscut força aïllat del món durant una bona pila d'anys i fa que doni la sensació de que el temps s'ha aturat aquests últims cent anys. Així doncs, li dóna encara, un encant molt especial a aquest indret, però cal dir també, que això està canviant a marxes forçades.

La gran llàstima d'aquesta contrada és que, com a molts d'altres països, ja s'hi ha creat una mena  "d'indústria de timar als turistes". Per una banda, posant preus exageradament inflats a determinats serveis turístics i que en cap cas es corresponen amb la realitat, i per altra banda, en determinats llocs puntuals, un bon grapat de gent no para d'atabalar-te, aprofitant qualsevol circumstància per intentar timar-te o enganyar-te, especialment en el camp dels transports. En realitat són coses poc greus, però emprenyadores. És una llastima, que per aquesta gent, que només és una petita part dels habitants d'aquest país (si bé és cert, que és amb qui més interacció hi ha), es caigui en l'error de pensar que tots els birmans són així. No obstant, aquest és, sens dubte, un indret segur per a viatjar.

Una cosa força curiosa de Myanmar, és que, tot i que circulen per la dreta com nosaltres, gairebé tots els seus vehicles (fins i  tot els nous) encara tenen el volant a l'altre costat, com al Regne Unit o a Tailàndia entre d'altres, i és que el 1970 van passar de conduir per l'esquerra a fer-ho per la dreta. Això és especialment complicat en el cas dels autobusos, ja que tenen la porta dels passatgers al costat equivocat. Però cap problema, o es fa una "xapusilla" per poder-hi entrar pel costat que toca, o simplement s'hi entra pel costat de la carretera, passant per davant del bus i entremig dels cotxes.

La majoria de la seva població encara vesteix amb el tradicional "longyi", una mena de "sarong", és  dir, un tros de tela cosit en forma de tub, que es doblega i es lliga al davant. Molt semblant a una faldilla. S'ha de dir que és una peça de roba molt pràctica, perquè és fresca, còmoda i encara que t'aprimis o t'engreixis sempre serveix (és talla única). En porten tant els homes com les dones, però uns es diferencien dels altres pels seus estampats.

També és força comú veure dones i nens amb unes pintures grogues a la cara. Es tracta del "thanaka" una mena de cosmètic natural, que a més a més, els hi proporciona protecció solar.

Ens ha cridat força l'atenció, el costum que tenen aquí de posar darrere el cap de les estàtues budistes una mena de llumenetes de colors psicodèliques. A nosaltres, ens recorda una mica a un casino, no hi podem fer res.

Un altre costum de Myanmar és que la majoria d'homes masteguen una cosa anomenada "paan". Es tracta de nous d'areca, barrejada amb altres coses i embolicat en fulles de bètel. És un preparat psicoactiu, estimulant, perjudicial per a la salut i que crea addicció. Genera una salivació de color vermella, de tal manera que sembla que tinguin sang a la boca, i a més a més, aquesta barreja que masteguen sovint no se l'empassen, així que la van escopint pel carrer, deixant-hi tot de marques vermelles que es camuflen astutament entre la resta de brutícia que es llença al carrer i la pols omnipresent generada per la gran quantitat de sorra fina que hi ha per tot arreu.

Aquí teniu un vídeo de com ho preparen:

En tema de diners, hi tenen unes quantes manies curioses (i una mica emprenyadores per a nosaltres):

Quan els hi has de pagar alguna cosa, el bitllets que els hi donis han d'estar en perfecte estat. Impol·luts. Com si no s'haguessin fet servir mai o com si els acabessin d'imprimir. Quasi no poden tenir marques de doblecs, ni estar estripats (per descomptat), ni tenir guixades... sinó, no te'ls accepten, especialment en el cas dels dollars. En el cas dels kyats (moneda de Myanmar), per sort no són tan primmirats. El motiu exacte no l'acabem d'entendre, sobretot tenint en compte l'ampli ventall de criteris que segueixen a l'hora d'acceptar-los o no. Això si, quan ells et donen canvi, no tenen cap problema en donar-te bitllets que semblen mocadors de paper usats. De fet, un dia ens en volien donar un d'enganxat amb celo (que a Catalunya haguéssim acceptat sense problemes, ja que tot són diners), i vam optar en aquest cas, per demanar-ne un en condicions... i és que com diu el refrany allà on vas, fes com veuràs (nosaltres aprenem molt ràpid).

Disposar de diners efectius en la seva moneda no és pas fàcil. Només en pots canviar a les oficines de canvi de Myanmar, ni tant sols a Tailàndia (país veí de Myanmar) te'n canvien. Això és especialment important a l'hora de sortir del país. Tot el què no hagis canviat allà abans de marxar, t'ho menges o t'ho endús de record.

A l'hora de canviar els euros o dolars a Kyats, cal saber que t'ofereixen diferents tipus de canvi en funció del valor del bitllet, és a dir, com més gran és el bitllet, millor canvi t'ofereixen.

L'opció de treure diners de caixer, tampoc no és millor. Deixant de banda que no se'n troben gaires pel país, els que vam trobar a l'aeroport, només ens donaven un màxim de 20.000 Kyats (uns 16 Euros) i es quedava amb una comissió de 5.000 Kyats! (4 Euros), un 25%!!!!!!!!!

Amb tantes manies amb el tema dels diners, gairebé ja no és ni d'estranyar el fet de que els treballadors del "sindicat tima-turistes", la primera paraula que aprenen a dir en anglès és money (Diners), i mentre els tens atabalant-te per que pugis al seu taxi, els tios et van dient: "money, money, money, money". La qual cosa, des del nostre punt de vista, ens resulta força desagradable.