Com sempre, el nostre
autocar, ens torna a deixar a l'estació "central"
d'autobusos, a uns 6 km del poble més proper. Però aquesta vegada
l'espectacle dels taxistes es va tornar a superar:
Són les 4:00 de la matinada. Una
vintena de taxistes s'acumulen a la porta de sortida de l'autocar,
semblen llops famolencs que esperen la seva presa. Tenen gana de
dòlars! Gairebé fa por i tot. Ningú es mou del seu seient, ja que
s'ens havia dit que aquest bus ens duria fins al poble. Els autòctons
també es queden a l'autobús, això vol dir que el bus encara no ha
arribat al final del seu trajecte. Tot i així, el bus no es mou pas.
Al cap d'una estoneta entra el xofer i ens diu: "aquesta és
l'última parada. Això és Bagan." Encara ningú s'atreveix a
sortir. El conductor torna a entrar fins a tres vegades més, per
dir-nos que hem de baixar. A poc a poc, comencem a entendre, que
l'autobús simplement no continuarà fins que no sortim tots. Només
un cop que tots els turistes han sortit de l'autobús, aquest
continua el seu trajecte amb la resta dels passatgers.
Per sortir de l'autobús, t'has d'obrir
camí a través del ramat de taxistes ferotges. Cada turista rep
immediatament un o dos taxistes, que se li assignen a una distància
de 5 cm de la seva orella, gairebé no pots ni caminar, ni agafar les
teves motxilles com aquell qui diu. És difícil fins i tot
aconseguir parlar amb la resta de passatgers per poder compartir les
despeses del transport, gairebé no es pot ni respirar! Estàs sota
pressió constant, és una situació incòmoda i molesta. 20 dòlars
és el què ens demanen per dues persones, per un trajecte en taxi de
poc més de 6 km fins Nyaung U, que és on tenim el nostre
allotjament reservat. La majoria dels passatgers accepten aquest preu
sense més. Quan preguntem per una pick‑up aparcada allà, els
taxistes en contesten el què ja hem sentit en alguna altra ocasió:
"Only for locals" (només per als locals). Tot i les
adversitats, aconseguim convèncer a 5 passatgers més, que ens facin
costat i que tinguin paciència fins que negociem un preu mínimament
decent. Finalment, després d'una estona de dur regateig, aconseguim
que ens portin a 7 persones, per 14 dòlars en total, als nostres
hotels (bé qui tenia hotel reservat doncs directament allà i els
que l'havien de buscar, doncs a fer ruta per veure quin tenia lloc).
Per a què us en feu una mica la idea i
com a detall de comparació, el nostre únic trajecte en taxi a
Tailàndia, de Chiang Mai a l'aeroport, ens va costar uns 30 cèntims
per quilòmetre, i això que Tailàndia és un país molt més
desenvolupat, i per tant, també hauria de ser més car (o això
suposem perquè no vam tenir maneres de comparar preus reals del què
valen les coses a Myanmar, atès que pràcticament tot està sense
preu i clar quan demanem un preu, hi afegeixen un plus de turista).
Igual que al llac Inle, aquí també
cal pagar un "peatge" de 20 dòlars per persona per entrar a la
zona durant una setmana. Tot just uns dies abans de la nostra
arribada, parlant amb altres turistes que venien de Bagan ens van
informar de que aquesta entrada era de 15 dòlars.
Bagan és un dels llocs
més importants (si no el més important), dels que cal visitar a
Myanmar, especialment a causa del important nombre de Pagodes
escampades per tot arreu.
Entre els segles XI i XIII, quan era la capital del regne de Bagan, aquí s'hi van
construir més de 10.000 temples budistes i pagodes, dels quals avui en dia, encara es
mantenen en peu uns 2.200.
Hi ha diverses maneres per explorar els
40 km² d'aquest lloc: a peu, que pràcticament es pot descartar a
causa de les enormes distàncies; llogar una bicicleta; llogar una
e‑bike (una bicicleta elèctrica); La opció de llogar una moto no la
vam ni contemplar, ja que no "pot" ser llogada a estrangers, a menys que la lloguis amb conductor; si es vol llogar un
vehicle amb conductor hi ha vàries possibilitats, des de tuc tuc,
cotxe i fins i tot carruatge de cavalls. És a dir, un el‑que‑sigui,
però sempre amb conductor o pujar en globus aerostàtic.
Nosaltres vam optar per la opció de la
bici elèctrica. De fet, nosaltres més aviat ho anomenaríem una
"motocicleta de joguina elèctrica", la qual pot
transportar fins a dues persones a una velocitat d'uns 20 km/h en pla.
Quin lloc més increïble!
ResponElimina