LLAC INLE (Nyaungshwe) - 1/01/2015 al 6/01/2015

Per arribar al Llac Inle vam agafar un autobús nocturn fins a Nyaungshwe (situat a 5km del Llac Inle). El bus ens deixava a 6 km als afores del poble, i pel que vam anar veient amb els dies que vam passar per aquestes contrades, aquest, és un costum habitual a Myanmar i que consisteix en no acabar-te de portar mai a la teva destinació. D'aquesta manera t'has de buscar la vida per acabar-hi d'arribar. Per tant, com a turista, sovint no et queda més remei que agafar un taxi, ja que ells s'encarreguen de que sigui molt difícil que aconsegueixis agafar el transport públic. Per aquest motiu, et surt quasi al mateix preu el trajecte en bus que el trajecte en taxi.

Una altra cosa una mica emprenyadora dels busos nocturns a Myanmar, és que et deixen a destinació a hores intempestives com aquell qui diu. Generalment als voltants de les 4 de la matinada.

Encara no has sortit del bus, mig adormit com vas, que els taxistes ja et salten a la jugular. Certament no es un despertar gaire agradable. Si com a mínim no els tinguessis enganxats a cinc centímetres i et deixessin pensar un moment del què vols fer tranquil.lament...

Adormits com anàvem, aquest cop sí que ens van aconseguir enredar. Sabíem que hi havia furgonetes pick-up des d'on ens deixava el bus fins al poble per uns 50 cèntims. Però ens van aconseguir fer creure que fins a les 8 del matí no en passaria cap. Així doncs, al final vam decidir agafar la pick-up "privada" que ens oferien per 5 dòlars per portar-nos al nostre hotel. Un cop dins, la van acabar d'omplir amb la resta de gent que esperava a la parada de la furgoneta dels 50 cèntims. Gràcies a nosaltres, aquella furgoneta va quedar doblement amortitzada.

Encara faltava la "taxa turística", de 10 dòlars per persona, per tenir dret a accedir al poble. Extrapolant-ho a Catalunya, seria com si et cobressin 50 euros, per permetre't l'entrada al municipi de Banyoles.

A part de passejar pel poble i els seus mercats, una de les poques coses mitjanament assequibles que es pot fer per aquí, és llogar una bici i descobrir una mica les rodalies.

Aprofitem també l'avinentesa, per mostrar-vos un dels molts "abeuradors" de motos repartits al llarg de totes les carreteres i camins del país.

La que és, en qualsevol cas, l'excursió obligatòria, és fer un tour en barca pel llac. El circuit és pràcticament el mateix el compris on el compris, però els preus varien substancialment (entre 15 i 30 dòlars per pràcticament la mateixa ruta, incloent la visita a Indein). Nosaltres al final vam acabar pagant 20 dòlars, però per reduir despeses, vam decidir buscar més gent per compartir la barca i al final ens va sortir per 4 dòlars per persona.

Cal dir que ens va sorprendre molt gratament el nostre tour en barca. La relació qualitat/preu era força bona, i més tenint en compte el costum generalitzat d'aquest país d'inflar exageradament els preus als turistes.

La nostra excursió en barca va durar des de les 8:00 del matí fins després de la posta de sol. Incloïa la visita a tallers d'artesania, on t'explicaven els processos de producció i et venien els seus productes. Això és el que més por ens feia, ja que encara teníem ben present el record de la sastreria de Bangkok. Patíem per la insistència i pesadesa dels seus venedors, però  no va ser així, i les visites van ser d'allò més agradables i interessants.

En el següent vídeo, es pot veure com es produeix fil a partir de les fibres de les tiges de les flors de lotus. Per la seva laboriositat, aquest fil, és encara més car que la seda.

En aquest altre taller, tenien "exposades" les conegudes com a "dones girafa" de la tribu dels Padaung, mentre feien els seus teixits manualment.

Just on el riu desemboca al Llac Inle, es poden apreciar els primers pescadors, que són molt característics d'aquesta zona perquè tenen l'habilitat de remar amb ajuda d'una cama i aguantar-se amb l'altra. En realitat aquests primers pescadors, només estan aquí perquè els hi facis fotos i així no molestar als pescadors de debò, que es poden veure un tros més enllà.

En alguns punts del llac, se t'acosten petites embarcacions a vendre't els seus productes.

No poden faltar tampoc, unes parades en alguns dels temples del llac, com ara la Hpaung Daw U Pagoda, situada en una illa envoltada de canals.

A l'interior de la Hpaung Daw U Pagoda, s'hi troben cinc imatges de Buda recobertes d'or (o això ens van dir... nosaltres només hi veiem unes pedres daurades). Tothom qui ho desitja, pot compar una làmina d'or i enganxar-la a les figures. Bé tothom no, només els homes tenen permès pujar al costat de les figures de Buda, les dones són, suposadament, massa impures per fer una cosa així.

També val molt la pena la visita a la Shwe Indein Pagoda, a la qual s'accedeix remuntant el riu amb la barca, i després caminant durant uns 20 minutets costa amunt. Un cop arribats allà, la gran quantitat d'estupes que envolten el temple, et fan sentir gairebé com si estiguessis al bell mig d'un bosc d'estupes. Per algun motiu, tothom que t'ofereix fer la visit al llac, te l'ofereix, amb o sense la visita a Indein, fet que suposa una diferència en el preu d'entre 2 i 5 dòlars menys i que nosaltres pensem que val la pena pagar-los.

Ara sí, al nostre tercer dia al Llac Inle, li va tocar el torn a la nostra primera intoxicació alimentària. Així que res, a esperar un parell de dies fins que hagi sortit tot el que havia de sortir. Encara sort que el de Nyaungshwe era el millor allotjament de tots els que vam tenir a Myanmar.