Vam arribar a l'illa de Koh Rong recomanats pels Suc de Coco. Uns amics que havien vingut fa un parell d'anyets i que els hi havia encantat. Nosaltres no som molt de platges, però per les fotos que havíem vist al seu bloc, vam pensar que l'illa prometia, tot i així, innocents de nosaltres, només havíem planificat estar-hi 3 dies.
Només arribar ens vam posar mans a l'obra per buscar un allotjament al mateix poblet on et deixa el ferri, que sort que no és gaire gran perquè caminar per la sorra fina carregat amb les motxilles costa el seu esforç. A la mateixa platja està ple de guesthouses o una mica més allunyats del què podríem anomenar "bullici" hi ha varis bungalows. Quan vam arribar va semblar que els allotjaments estaven força plens i ens demanaven més del que volíem pagar.
Finalment, en vam trobar un quasi de casualitat que estava prou bé. El Dina's Guesthouse és una petita caseta de fusta amb moltes coloraines que està just sobre de la platja, a primera línia de mar i que està pràcticament al final del poble. Està regentada per una família molt simpàtica i només tenen 4 habitacions. Aquí pagàvem 10 dòlars per nit en una habitació doble amb mosquitera i bany compartit.
 |
| Dina's Guesthouse. La petita casa verda amb la barana de colors. |
 |
| Vistes des del balcó. |
En vistes a la tranquil·litat que es respirava en aquest petit poblet illenc i a les vistes que teníem des de la nostra nova casa, vam decidir esgotar pràcticament tot el nostre visat en aquest lloc per fer vacances de les "vacances", que també s'agraeix.
La veritat és que aquí no vam fer gaires activitats a part de relaxar-nos i entretenint-nos mirant com transcorria la vida al poble. Activitat per cert, molt interessant.
Anem una mica endarrerits amb els nostres posts i potser a hores d'ara aquesta foto ja no toca, però us posem en situació. Aquí era principis de febrer i a Catalunya estava fent força fred, i fins i tot, alguna nevadeta. En el seu moment, amics i familiars no paraven d'enviar-nos fotos de les nevades dels seus respectius pobles o de penjar-les a facebook. Així que vam decidir fer el nostre ninot de sorra particular per fer-los una miqueta d'enveja (tot i que cal dir, que qui em coneix, més aviat l'enveja me la feien ells passant fred a Catalunya. No em mal interpreteu, a la platja s'hi estava molt bé, l'illa espectacular i poder viatjar no té preu... però hi feia caloreta!).
Des del poblet on teníem la nostra residència a Koh Rong es podia fer una caminada d'uns 45 minuts, primer muntanya amunt i després muntanya avall per arribar a la Long Beach, una platja d'uns 7 km de llarg de sorra fina blanca i aigua turquesa. La veritat és que val molt la pena arribar fins aquí. Si es vol fer el camí caminant, recomanem portar calcat lligat i no les típiques xancles de platja, ja que hi ha un tros amb unes roques i t'has d'agafar per unes cordes (no patiu que no cal ser escalador per passar-hi).
Si fa mandra fer aquesta passejada també es pot agafar una barca que et porta i et recull, o bé, si es vol fer l'anada a peu, quan arribes a la platja t'ofereixen fer la tornada amb barca després de la posta del sol.
Tot i que l'aigua està molt neta, cal dir que és una llàstima que llocs tan bonics com aquest estiguin plens de brossa. Sembla, però, que hi comença a haver gent una mica més conscienciada per la zona i en aquests dies vam veure vàries persones recollint deixalles de la platja, no només de la Long Beach, sinó també a altres platges de l'illa.
Un dels molts dies que vam ser per l'illa vam decidir per una excursió en barca organitzada per 10 dòlars cada un. Incloïa fer snorkel, pescar, barbacoa, anar a la Long Beach a veure la posta de sol i anar a veure el plàncton lluminós quan s'hagués fet fosc. No sé si és perquè el mar estava una mica mogudet o si és perquè sempre és així, però en el nostre cas no va valdre massa la pena ni fer snorkel (no hi havia quasi peixos en aquella zona, això si, vam riure una estona fent-nos fotos), tampoc vam pescar res i la barbacoa va ser més aviat un piscolabis, però vam passar un dia divertit i entretingut coneixent altres viatgers. El què sí que va valdre la pena i molt, va ser banyar-se de nit per veure el plàncton lluminós. És impressionant, és com veure un cel molt i molt estrellat però dins de l'aigua.
I així és com vam decidir quedar-nos per aquí més de 15 dies!
Abans d'acabar aquest post, encara voliem afegir, que en els darrers anys, aquesta illa s'ha anat fent més i més popular, i ara mateix està experimentant un boom turístic considerable, que a la vegada atreu a inversors estrangers i al turisme de masses. Segurament en molt poc temps, haurà perdut una gran part de l'encant que encara li queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada