Tant des de Chiang Mai com des de Chiang Rai, es poden fer excursions a les muntanyes del nord de Tailàndia. Hi ha dues opcions: o apuntar-se a un tur organitzat, que acostumen a ser relativament cars, o llogar un vehicle i explorar pel propi compte.
Com que Chiang Rai és una ciutat petita, es pot sortir ben ràpidament cap a les zones rurals. Una bona manera i sobre tot econòmica de fer-ho és en moto, així que vam triar aquesta opció.
No cal conduir gaire per estar a les muntanyes, envoltat de selva i de petits camps de conreu.
Aquí encara s'hi poden veure cases de bambú, on les parets estan fetes amb fines làmines de l'escorça d'aquest material entrellaçada i les teulades de fulles o tiges d'arròs.
A part d'arròs i plàtans, aquesta també és terra de te.
Les plantes de te, s'estenen per les faldes de les muntanyes en fileres, donant una aparença de terrasses.
Dins de la selva, on el terreny es més escarpat, s'hi troben algunes cascades.
De tornada a la vall principal, hi vam trobar un llac amb aigües termals, brollant constantment a 56°C. El lloc ens va agradar força, era molt tranquil i relaxant. Si bé és cert, que hi vam arribar força tard, i potser per això no hi havia ningú. De fet, ens pensàvem que serien unes termes per a turistes a les que s'hi ha de pagar entrada, i potser per aquest motiu, ens va sorprendre gratament trobar-nos allò.
La tornada cap a casa la vam fer per l'altra riba del Riu, passant per un pont penjant de fusta que no deixava de tenir el seu encant.
Arribant a Chiang Rai, ens vam trobar de sobte amb un buda gegant. De fet encara l'estaven construint. De dins del buda s'hi sentia el soroll dels treballadors fent feina.
En acostar-nos-hi, vam poder apreciar que es tractava d'un gran complex de temples, fet pels xinesos i que estava parcialment acabat. Amb un gran temple en forma de stupa, de 10 pisos d'alçada, i dins del qual, s'hi podia pujar fins al cap damunt. Llàstima que fos de nit, ja que segurament les vistes deuen valdre la pena.
Dins del temple, una figura de buda, de fusta massissa de 2 pisos d'alçada. Com es pot apreciar a la fotografia, aquí tot és a "lo gran" (i si no busqueu en Markus i podreu fer una comparació de les proporcions).
Aquest ha estat el nostre últim dia a Terres Tailandeses per un temps, ja que estarem unes tres setmanetes a Myanmar, abans no tornem un altre cop a Bangkok.
