Comparada amb l'entrada a Cambodja, l'entrada a Vietnam va ser molt més agradable. Tant el viatge en sí, com el fet de que no ens intentessin estafar a la frontera.
En el cas del Vietnam, vam haver de fer el visat amb anterioritat (de manera similar al de Myanmar). El vam fer a Bangkok i ens va costar 2.200 Thai Bath (uns 60 euros) cadascú. El preu del visat ens el va mostrar la persona que cobrava les taxes del visat amb un paper escrit amb bolígraf i mig d'amagat... El cert és que no vam trobar cap lloc oficial que digués el preu del visat.
El trajecte el vam fer amb autobús, amb la companyia Giant Ibis per 18 dòlars (uns 16 euros) per persona. Era un autobús directe, és a dir, sense canvi de bus a la frontera. Disposava d'endolls per a la corrent i wifi, amb cobertura tant a Cambodja com al Vietnam. A més a més, el bus sortia del centre de Phnom Penh i arribava al centre de Ho Chi Minh (res d'estacions a la perifèria, on has de pagar gairebé el mateix, per anar al centre de la ciutat, que el que t'ha costat el viatge sencer). D'aquesta manera, ens ho vam fer venir bé, per tenir el nostre allotjament a menys de 5 minuts caminant de l'estació. Així que podríem dir, que vam estar molt contents de com va anar tot plegat.
Per creuar d'una banda a l'altra del riu Mekong, l'autobús va haver de pujar a un ferri, que anava força atapeït, però això, aviat ja no serà necessari, ja que estan construint un pont, que semblava gairebé acabat.
A la frontera tampoc ens van cobrar cap "taxa imaginària" ni per sortir de Cambodja, ni per entrar al Vietnam (com si que ens va passar a la frontera d'entrada a Cambodja, i ens passarà més endavant en alguna altra). La sortida de Cambodja va anar prou ràpid. Després vam fer una parada per dinar, en un centre comercial molt maco i molt car, com que nosaltres ja portàvem el nostre menjar, ens va estar bé. Els lavabos estaven molt bé, eren molt nets i hi havia un bon aire condicionat.
El què va ser una mica més caòtic, va ser l'entada al Vietnam:
El què va ser una mica més caòtic, va ser l'entada al Vietnam:
El personal de l'autobús, ens va recol·lectar els nostres passaports, per a dur-los tots junts a la frontera. Allà hi havia una bona gentada, gent que es colava i fins i tot algunes empentes. No sabíem ben bé que havíem de fer, si anant-nos empenyent cap al davant, o si havíem d'esperar a que ens cridessin. Nosaltres teníem la sensació que cada vegada hi havia més gent davant nostre, que darrere... Però al cap d'una bona estona, van cridar els nostres noms. Va ser graciós perquè entre que qui ens cridava ja li costava prou pronunciar els nostres noms estrangers, i que estàvem al darrere del tot, era com una mena de joc d'atzar desxifrar quan t'estaven cridant. Sembla ser que ho vam fer prou bé i vam encertar els nostres noms a la primera. Ara només faltava fer-se camí fins al davant de tot i passar tota la gentada que s'ens havia colat anteriorment. Un cop aconseguit, la resta ja seria pa sucat amb oli, un passeig triomfal fins a l'antiga capital del Vietnam, flanquejats a tothora per banderes del Vietnam i comunistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada