BAGAN - 7/01/2015 al 9/01/2015

Com sempre, el nostre autocar, ens torna a deixar a l'estació "central" d'autobusos, a uns 6 km del poble més proper. Però aquesta vegada l'espectacle dels taxistes es va tornar a superar:

Són les 4:00 de la matinada. Una vintena de taxistes s'acumulen a la porta de sortida de l'autocar, semblen llops famolencs que esperen la seva presa. Tenen gana de dòlars! Gairebé fa por i tot. Ningú es mou del seu seient, ja que s'ens havia dit que aquest bus ens duria fins al poble. Els autòctons també es queden a l'autobús, això vol dir que el bus encara no ha arribat al final del seu trajecte. Tot i així, el bus no es mou pas. Al cap d'una estoneta entra el xofer i ens diu: "aquesta és l'última parada. Això és Bagan." Encara ningú s'atreveix a sortir. El conductor torna a entrar fins a tres vegades més, per dir-nos que hem de baixar. A poc a poc, comencem a entendre, que l'autobús simplement no continuarà fins que no sortim tots. Només un cop que tots els turistes han sortit de l'autobús, aquest continua el seu trajecte amb la resta dels passatgers.

Per sortir de l'autobús, t'has d'obrir camí a través del ramat de taxistes ferotges. Cada turista rep immediatament un o dos taxistes, que se li assignen a una distància de 5 cm de la seva orella, gairebé no pots ni caminar, ni agafar les teves motxilles com aquell qui diu. És difícil fins i tot aconseguir parlar amb la resta de passatgers per poder compartir les despeses del transport, gairebé no es pot ni respirar! Estàs sota pressió constant, és una situació incòmoda i molesta. 20 dòlars és el què ens demanen per dues persones, per un trajecte en taxi de poc més de 6 km fins Nyaung U, que és on tenim el nostre allotjament reservat. La majoria dels passatgers accepten aquest preu sense més. Quan preguntem per una pick‑up aparcada allà, els taxistes en contesten el què ja hem sentit en alguna altra ocasió: "Only for locals" (només per als locals). Tot i les adversitats, aconseguim convèncer a 5 passatgers més, que ens facin costat i que tinguin paciència fins que negociem un preu mínimament decent. Finalment, després d'una estona de dur regateig, aconseguim que ens portin a 7 persones, per 14 dòlars en total, als nostres hotels (bé qui tenia hotel reservat doncs directament allà i els que l'havien de buscar, doncs a fer ruta per veure quin tenia lloc).

Per a què us en feu una mica la idea i com a detall de comparació, el nostre únic trajecte en taxi a Tailàndia, de Chiang Mai a l'aeroport, ens va costar uns 30 cèntims per quilòmetre, i això que Tailàndia és un país molt més desenvolupat, i per tant, també hauria de ser més car (o això suposem perquè no vam tenir maneres de comparar preus reals del què valen les coses a Myanmar, atès que pràcticament tot està sense preu i clar quan demanem un preu, hi afegeixen un plus de turista).

Igual que al llac Inle, aquí també cal pagar un "peatge" de 20 dòlars per persona per entrar a la zona durant una setmana. Tot just uns dies abans de la nostra arribada, parlant amb altres turistes que venien de Bagan ens van informar de que aquesta entrada era de 15 dòlars.

Bagan és un dels llocs més importants (si no el més important), dels que cal visitar a Myanmar, especialment a causa del important nombre de Pagodes escampades per tot arreu.

Entre els segles XI i XIII, quan era la capital del regne de Bagan, aquí s'hi van construir més de 10.000 temples budistes i pagodes, dels quals avui en dia, encara es mantenen en peu uns 2.200.

Hi ha diverses maneres per explorar els 40 km² d'aquest lloc: a peu, que pràcticament es pot descartar a causa de les enormes distàncies; llogar una bicicleta; llogar una e‑bike (una bicicleta elèctrica); La opció de llogar una moto no la vam ni contemplar, ja que no "pot" ser llogada a estrangers, a menys que la lloguis amb conductor; si es vol llogar un vehicle amb conductor hi ha vàries possibilitats, des de tuc tuc, cotxe i fins i tot carruatge de cavalls. És a dir, un el‑que‑sigui, però sempre amb conductor o pujar en globus aerostàtic.

Nosaltres vam optar per la opció de la bici elèctrica. De fet, nosaltres més aviat ho anomenaríem una "motocicleta de joguina elèctrica", la qual pot transportar fins a dues persones a una velocitat d'uns 20 km/h en pla.

LLAC INLE (Nyaungshwe) - 1/01/2015 al 6/01/2015

Per arribar al Llac Inle vam agafar un autobús nocturn fins a Nyaungshwe (situat a 5km del Llac Inle). El bus ens deixava a 6 km als afores del poble, i pel que vam anar veient amb els dies que vam passar per aquestes contrades, aquest, és un costum habitual a Myanmar i que consisteix en no acabar-te de portar mai a la teva destinació. D'aquesta manera t'has de buscar la vida per acabar-hi d'arribar. Per tant, com a turista, sovint no et queda més remei que agafar un taxi, ja que ells s'encarreguen de que sigui molt difícil que aconsegueixis agafar el transport públic. Per aquest motiu, et surt quasi al mateix preu el trajecte en bus que el trajecte en taxi.

Una altra cosa una mica emprenyadora dels busos nocturns a Myanmar, és que et deixen a destinació a hores intempestives com aquell qui diu. Generalment als voltants de les 4 de la matinada.

Encara no has sortit del bus, mig adormit com vas, que els taxistes ja et salten a la jugular. Certament no es un despertar gaire agradable. Si com a mínim no els tinguessis enganxats a cinc centímetres i et deixessin pensar un moment del què vols fer tranquil.lament...

Adormits com anàvem, aquest cop sí que ens van aconseguir enredar. Sabíem que hi havia furgonetes pick-up des d'on ens deixava el bus fins al poble per uns 50 cèntims. Però ens van aconseguir fer creure que fins a les 8 del matí no en passaria cap. Així doncs, al final vam decidir agafar la pick-up "privada" que ens oferien per 5 dòlars per portar-nos al nostre hotel. Un cop dins, la van acabar d'omplir amb la resta de gent que esperava a la parada de la furgoneta dels 50 cèntims. Gràcies a nosaltres, aquella furgoneta va quedar doblement amortitzada.

Encara faltava la "taxa turística", de 10 dòlars per persona, per tenir dret a accedir al poble. Extrapolant-ho a Catalunya, seria com si et cobressin 50 euros, per permetre't l'entrada al municipi de Banyoles.

A part de passejar pel poble i els seus mercats, una de les poques coses mitjanament assequibles que es pot fer per aquí, és llogar una bici i descobrir una mica les rodalies.

Aprofitem també l'avinentesa, per mostrar-vos un dels molts "abeuradors" de motos repartits al llarg de totes les carreteres i camins del país.

La que és, en qualsevol cas, l'excursió obligatòria, és fer un tour en barca pel llac. El circuit és pràcticament el mateix el compris on el compris, però els preus varien substancialment (entre 15 i 30 dòlars per pràcticament la mateixa ruta, incloent la visita a Indein). Nosaltres al final vam acabar pagant 20 dòlars, però per reduir despeses, vam decidir buscar més gent per compartir la barca i al final ens va sortir per 4 dòlars per persona.

Cal dir que ens va sorprendre molt gratament el nostre tour en barca. La relació qualitat/preu era força bona, i més tenint en compte el costum generalitzat d'aquest país d'inflar exageradament els preus als turistes.

La nostra excursió en barca va durar des de les 8:00 del matí fins després de la posta de sol. Incloïa la visita a tallers d'artesania, on t'explicaven els processos de producció i et venien els seus productes. Això és el que més por ens feia, ja que encara teníem ben present el record de la sastreria de Bangkok. Patíem per la insistència i pesadesa dels seus venedors, però  no va ser així, i les visites van ser d'allò més agradables i interessants.

En el següent vídeo, es pot veure com es produeix fil a partir de les fibres de les tiges de les flors de lotus. Per la seva laboriositat, aquest fil, és encara més car que la seda.

En aquest altre taller, tenien "exposades" les conegudes com a "dones girafa" de la tribu dels Padaung, mentre feien els seus teixits manualment.

Just on el riu desemboca al Llac Inle, es poden apreciar els primers pescadors, que són molt característics d'aquesta zona perquè tenen l'habilitat de remar amb ajuda d'una cama i aguantar-se amb l'altra. En realitat aquests primers pescadors, només estan aquí perquè els hi facis fotos i així no molestar als pescadors de debò, que es poden veure un tros més enllà.

En alguns punts del llac, se t'acosten petites embarcacions a vendre't els seus productes.

No poden faltar tampoc, unes parades en alguns dels temples del llac, com ara la Hpaung Daw U Pagoda, situada en una illa envoltada de canals.

A l'interior de la Hpaung Daw U Pagoda, s'hi troben cinc imatges de Buda recobertes d'or (o això ens van dir... nosaltres només hi veiem unes pedres daurades). Tothom qui ho desitja, pot compar una làmina d'or i enganxar-la a les figures. Bé tothom no, només els homes tenen permès pujar al costat de les figures de Buda, les dones són, suposadament, massa impures per fer una cosa així.

També val molt la pena la visita a la Shwe Indein Pagoda, a la qual s'accedeix remuntant el riu amb la barca, i després caminant durant uns 20 minutets costa amunt. Un cop arribats allà, la gran quantitat d'estupes que envolten el temple, et fan sentir gairebé com si estiguessis al bell mig d'un bosc d'estupes. Per algun motiu, tothom que t'ofereix fer la visit al llac, te l'ofereix, amb o sense la visita a Indein, fet que suposa una diferència en el preu d'entre 2 i 5 dòlars menys i que nosaltres pensem que val la pena pagar-los.

Ara sí, al nostre tercer dia al Llac Inle, li va tocar el torn a la nostra primera intoxicació alimentària. Així que res, a esperar un parell de dies fins que hagi sortit tot el que havia de sortir. Encara sort que el de Nyaungshwe era el millor allotjament de tots els que vam tenir a Myanmar.

BAGO - 26/12/2014 al 31/12/2014

Després del xoc inicial a Yangon, hem de dir que mica en mica, el país ens ha anat agradant més a mesura que avançava el nostre viatge.

Situat a 80 km de Yangon. Després de dues horetes de viatge en tren, es troba Bago (pronunciat Bagó). Quant hi arribes, tens a sensació de trobar-te en un poble situat a banda i banda de la carretera principal, però en realitat és la capital de la regió de Bago, que té una extensió una mica més gran que la de Catalunya i les Balears juntes. La ciutat compta amb una població de gairebé 300.000 habitants, però on està amagada tota aquesta gent i les seves respectives cases?... encara ens sembla un autèntic misteri.

Passejant pel mercat continuàvem tenint la sensació d'estar en un petit poblet.

Aquí tampoc s'hi veuen gaires turistes, i de fet, tant sols hi ha uns quants hotelets. Tot i així, la regió de Bago és un important lloc de peregrinatge per als budistes i compta per tant, amb una gran quantitat de temples i llocs sagrats.

El riu Bago divideix la ciutat en dues meitats. Nosaltres vam començar a explorar la banda Oest. Un dels primers llocs visitats va ser el Buda reclinat de Mya Tha Lyaung, que fou construït el 2002 i es troba a l'aire lliure, si més no de moment, ja que sembla que estan preparant el terreny per a construir-li una coberta.

Una de les coses interessants dels budes reclinats és que se'ls hi pot veure la planta dels peus, que deixen les seves petjades característiques.

El Buda reclinat de Shwethalyaung, es considera un dels mes bells del país. Té una llargada de 55m i una alçada de 16m. Va ser construït a finals del segle X i reconstruït al 1881.

Semblant al Buda reclinat de Yangon, el temple on es troba allotjat aquest enorme Buda també recorda a un hangar.

Després vam visitar la Mahazedi Pagoda, que cal tenir en compte que només els homes poden pujar al capdamunt. Ningú no ens en va dir res fins que vam arribar a dalt, on la Gemma va haver de girar cua immediatament, sense poder gaudir de la recompensa de les seves vistes.

Aquestes són les vistes cap a l'oest, que és on es troba el centre de Bago. Recordeu que es tracta d'una ciutat de prop de 300.000 habitants.

El gran edifici vermell que destaca al fons entre els arbres, és "l'hangar" del Buda reclinat de Shwethalyaung. A part de això, pràcticament només es veuen pagodes, així com l'altre Buda reclinat, el de Mya Tha Lyaung, que sobresurt de la vegetació a l'extrem dret de la imatge.

La Mahargyi Pagoda és la que queda situada més a l'oest dels temples que vam visitar i la veritat és que ens va agradar força. Si més no, hi vam passar una bona estona fent fotos.

Durant el nostre viatge per Myanmar ens va cridar l'atenció la gran quantitat de nens monjo que es veuen per tot arreu.

A mesura que ens anàvem allunyant del centre, encara ens donava més la sensació d'estar en un petit poblat... els carrers de sorra, les cases de canya o de fusta i la vida senzilla que porten els seus habitants. Allà vam coincidir amb l'hora en què la canalla torna de l'escola cap a casa. Tots ells amb els seus uniformes i amb les típiques carmanyoles que fan córrer en aquest país.

Al costat est del riu, damunt d'un petit turó, es troba la Shwemawdaw Pagoda, que amb una alçada de 114m és la més alta del país.

A la cara oest de l'estupa actual, es troba el Hti (ornament situat al capdamunt de les estupes a Myanmar) de l'antiga estupa, derruïda a causa d'un terratrèmol l'any 1917.

Unit a la Shwemawdaw Pagoda per un passadís cobert de més de 500m de llarg, trobem el temple de Hintha Ghone. Més enllà de la curiositat del llarg passadís, que tampoc no té gran cosa, es tenen suposadament unes grans vistes des del temple, però no són res de l'altre món.

Més o menys a la meitat del passadís hi ha una petjada de Buda. Recordeu que les plantes dels peus de Buda les representen amb tota mena de detalls. Són molt eleborades.