HOI AN - 27/02/2015 al 05/03/2015

Vam arribar a Hoi An amb la intenció d'estar-nos-hi uns 3 o 4 dies, però només arribar, la Mariona (una noia de Girona veïna del avis d'en Markus i que en aquells moments estava d'intercanvi a la universitat de Hanoi) ens va dir que feien una festa de fanalets que coincidia amb la lluna plena. En un principi no li vam donar molta importància, però ella ens va comentar que tot i que se'n fan més durant l'any, aquesta era la més important. Ho vam comentar amb els propietaris de l'allotjament i pel què ens van explicar, semblava que havia de ser tot un esdeveniment. Així que, dit i fet, vam pensar que ara ja érem allà i que ens podíem quedar un parell de dies més per veure-ho. La Mariona aquell cap de setmana també es desplaçava de Hanoi a Hoi An per conèixer la ciutat i veure aquesta festivitat, d'aquesta manera tindríem el plaer de conèixer-la abans d'arribar a Hanoi, ja que hi havíem parlat però no la coneixíem en persona.

Pels vietnamites la nit de lluna plena és una nit per mostrar respecte al seus avantpassats fent ofrenes i cremant diners (falsos) per tenir bona sort i prosperitat. Els carrers estan plens de gom a gom i la gent, tant locals com turistes, posen fanalets de paper a flotar al riu, ja que diuen que porta sort, felicitat i amor.

Situada a la costa central del Vietnam, és un bon exemple de port comercial tradicional asiàtic. El seu casc antic ens va semblar molt bonic i està molt ben cuidat. L'any 1999 aquesta àrea de la ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Els seus edificis, plens d'influències tant locals com foranies (principalment xineses i japoneses) són magnífics. Un dels seus principals atractius, és el pont japonès, un pont de fusta amb una pagoda integrada, originari del s. XVIII que surt als bitllets de 20.000 dongs. Hoi An és un indret fotogènic, tranquil, ple de botiguetes i un mercat nocturn diari per comprar qualsevol tipus de souvenir. Suposem que a hores d'ara ja us ho debeu imaginar, però per si les mosques, us ho confirmem: és un lloc molt turístic. El casc històric passa a ser peatonal els vespres per poder-hi passejar tranquil.la i còmodament.

Hi ha una sèrie d'edificis, temples i museus que per entrar-hi s'ha de comprar una entrada a la taquilla que hi ha just al començament del casc antic. El preu de l'entrada no el recordem exactament, però aquesta només et permet entrar a 5 llocs a escollir d'una llista on hi ha museus, temples, cases antigues... Nosaltres no ho vam pagar, ja que hi ha edificis i temples que no estan inclosos en aquesta llista que es poden visitar sense pagar, així que ens vam estalviar uns calerons.

Tot i que tenim moltes més fotografies creiem que aquestes us poden fer fer una idea de la bellesa d'aquest lloc.

Per arribar de l'aeroport de Da Nang fins a Hoi An vam agafar un taxi per 400.000 dongs (que serien uns 18 euros al canvi). El trajecte dura una mitja horeta però fer-ho en transport públic és un xou quan es va carregat amb les motxilles, així que ens vam decantar per la opció d'agafar un taxi i perquè ens sortís una mica més econòmic, vam anar a preguntar a una altra parella "motxillera" si el volia compartir amb nosaltres.

A Hoi An vam estar en dos allotjaments diferents, els primers dies al Vip Garden Homestay (105 Hùng Vu'o'ng, Hoi An. T. 05 103 916 222 / 0928 373 777) per 336.000 dongs (poc més de 15€) la nit. Després ens vam canviar perquè vam voler allargar la nostra estada i ja ho tenien tot ple, així que vam desplaçar-nos uns 5 o 6 edificis carrer avall, a l'altra banda de la vorera, al Golden Leaf Homestay (124 Hung Vuong, Thanh Ha, Hoi An) per 350.000 dongs (poc menys de 16€), amb esmorzar inclòs. Els dos allotjaments estaven molt i molt bé, potser dels millors allotjaments on hem estat. Habitacions àmplies, netes, amb bany privat, nevera, bon internet i propietaris molt agradables.

HO CHI MINH - 24/02/2015 al 27/02/2015

La nostra entrada al Vietnam la vam fer per la ciutat més gran del país, és a dir, Ho Chi Minh o Saigón, com se la coneixia antigament, quan encara era la capital de la Indoxina Francesa. Un cop va acabar la guerra del Vietnam, es va rebatejar la ciutat amb el nom de Ho Chi Minh en honor al president Ho Chi Minh (a qui tenen embalsamat en un mausoleu a la ciutat de Hanoi).

Situada al sud del Vietnam, la ciutat no té massa res d'especial, però és bonic fer un tomb pel seu centre i admirar els seus edificis. El seu trànsit és estressant, ja que és un no parar de motos per tot arreu i a totes hores però tot i així val la pena passar-hi un dia passejant.

Motos i més motos

Com que no hi ha massa a explicar, us deixarem un recull de fotografies de la nostra ruta per la ciutat.

Entre gratacels, la Bitexco Financial Tower

Correus

Ajuntament

Palau de la Reunificació

Caminant, caminant vam arribar al Museu de la Guerra de Vietnam, un museu molt interessant i ple de fotografies, helicòpters, avions... exposats per explicar els crims de guerra que van cometre els Estats Units durant la Guerra del Vietnam. No som molt de visitar museus, però aquest està molt bé i us recomanem fer-hi una visita si es vol conèixer més sobre la Guerra del Vietnam.

Aquí hi vam conèixer en Pablo Sigismondi, un geògraf i fotògraf argentí, que es passa els dies viatjant documentant conflictes arreu del món, a través de la fotografia de la seva gent i la seva realitat per ensenyar la situació en la que viuen.

Museu de la Guerra del Vietnam (fotografia cedida per Pablo Sigismondi)

Fins aquí, el resum del nostre pas per l'antiga Saigón.

La cuina del nostre restaurant preferit

.


Des de Ho Chi Minh ens vam desplaçar en avió fins a Da Nang, situat a la costa central del Vietnam. Per anar del centre de la ciutat a l'aeroport vam agafar l'autobús urbà 152 que surt de la gran parada d'autobusos que hi ha molt a prop del mercat de Ben Thanh. Vam pagar 10.000 dongs (uns 0'50 €) per persona (inclòs el suplement per equipatge).

V I E T N A M - visats i fronteres

Entrada via terrestre per  Bavet / Moc Bai    ( Phnom Penh ‑ Ho Chi Minh )

Comparada amb l'entrada a Cambodja, l'entrada a Vietnam va ser molt més agradable. Tant el viatge en sí, com el fet de que no ens intentessin estafar a la frontera.

En el cas del Vietnam, vam haver de fer el visat amb anterioritat (de manera similar al de Myanmar). El vam fer a Bangkok i ens va costar 2.200 Thai Bath (uns 60 euros) cadascú. El preu del visat ens el va mostrar la persona que cobrava les taxes del visat amb un paper escrit amb bolígraf i mig d'amagat... El cert és que no vam trobar cap lloc oficial que digués el preu del visat.

El trajecte el vam fer amb autobús, amb la companyia Giant Ibis per 18 dòlars (uns 16 euros) per persona. Era un autobús directe, és a dir, sense canvi de bus a la frontera. Disposava d'endolls per a la corrent i wifi, amb cobertura tant a Cambodja com al Vietnam. A més a més, el bus sortia del centre de Phnom Penh i arribava al centre de Ho Chi Minh (res d'estacions a la perifèria, on has de pagar gairebé el mateix, per anar al centre de la ciutat, que el que t'ha costat el viatge sencer). D'aquesta manera, ens ho vam fer venir bé, per tenir el nostre allotjament a menys de 5 minuts caminant de l'estació. Així que podríem dir, que vam estar molt contents de com va anar tot plegat.

Per creuar d'una banda a l'altra del riu Mekong, l'autobús va haver de pujar a un ferri, que anava força atapeït, però això, aviat ja no serà necessari, ja que estan construint un pont, que semblava gairebé acabat.

A la frontera tampoc ens van cobrar cap "taxa imaginària" ni per sortir de Cambodja, ni per entrar al Vietnam (com si que ens va passar a la frontera d'entrada a Cambodja, i ens passarà més endavant en alguna altra). La sortida de Cambodja va anar prou ràpid. Després vam fer una parada per dinar, en un centre comercial molt maco i molt car, com que nosaltres ja portàvem el nostre menjar, ens va estar bé. Els lavabos estaven molt bé, eren molt nets i hi havia un bon aire condicionat.

El què va ser una mica més caòtic, va ser l'entada al Vietnam:

El personal de l'autobús, ens va recol·lectar els nostres passaports, per a dur-los tots junts a la frontera. Allà hi havia una bona gentada, gent que es colava i fins i tot algunes empentes. No sabíem ben bé que havíem de fer, si anant-nos empenyent cap al davant, o si havíem d'esperar a que ens cridessin. Nosaltres teníem la sensació que cada vegada hi havia més gent davant nostre, que darrere... Però al cap d'una bona estona, van cridar els nostres noms. Va ser graciós perquè entre que qui ens cridava ja li costava prou pronunciar els nostres noms estrangers, i que estàvem al darrere del tot, era com una mena de joc d'atzar desxifrar quan t'estaven cridant. Sembla ser que ho vam fer prou bé i vam encertar els nostres noms a la primera. Ara només faltava fer-se camí fins al davant de tot i passar tota la gentada que s'ens havia colat anteriorment. Un cop aconseguit, la resta ja seria pa sucat amb oli, un passeig triomfal fins a l'antiga capital del Vietnam, flanquejats a tothora per banderes del Vietnam i comunistes.

PHNOM PENH - 21/02/2015 al 24/02/2015

Phnom Penh és la capital de Cambodja. Com a ciutat en si, no té res especialment espectacular. 

La vida aquí és una barreja entre placidesa i trànsit frenètic. A partir de la tarda, quan el sol i la calor comencen a anar de baixa, sembla que la ciutat s'omple de vida. 

En aquesta ciutat hem descobert, que el nostre bloc té molts seguidors, per això tothom volia una foto amb nosaltres...

.

A Phnom Penh, però també hem conegut una mica la història de Cambodja.

La creu desconeguda de Cambodja

Poca gent coneix la historia recent de Cambodja i el patiment que ha sofert la població d'aquest país. Com a mínim nosaltres en coneixíem ben poca cosa abans d'arribar-hi.

Als anys 70 del segle passat, els Khmer Roigs, van aterroritzar i aniquilar gran part del país. Es calcula que uns dos milions de persones van ser assassinades en aquella època.

• Museu Toul Sleng   S-21

Era una antiga escola (Tuol Svay Prey High School), que va ser convertida pels Khmer Roigs en presó i centre de tortures el maig de 1976 per detenir, torturar i assassinar persones acusades d'oposar-se al règim de Pol Pot. Avui dia és un museu que val la pena visitar si s'està per la zona. També és conegut amb el nom de S-21 (Security Office 21).

.

• Choeung EK

També conegut com els Camps de la Mort. Aquest és un dels llocs on els seguidors de Pol Pot van assassinar i enterrar en foses comunes centenars de milers de persones, moltes d'elles provinents de la presó Toul Sleng. 

Choeung EK és el més famós dels més de 300 camps d'extermini repartits per tota Cambodja. Si us ve de gust llegir més sobre el règim de la Kampuchea Democratica dirigida per Pol Pot, hi havia alguns enllaços en el tríptic informatiu que potser trobeu interessants. Aquí us els deixem:

- www.eccc.gov.kh/en   (Tribunal que jutja als Khmers Rojos)

- www.yale.edu/cgp   (Programa sobre el genocidi cambodjà de la Universitat de Yale)

- www.cambodiatribunal.org   (Cambodia Tribunal Monitor)

- www.cekillingfield.org

Si es vol visitar la presó S-21 i Choeung EK, recomanem primer visitar Choeung EK, ja que aquí et donen una audioguia que val la pena agafar i es pot veure un documental molt interessant. Et situen en la història i està prou ben explicat.

Aquestes visites creiem que mereixen dedicar-li una bona estona per poder conèixer què hi va passar i com ho van viure. És una part de la història recent que de ben segurs no deixen indiferents a ningú.

Nosaltres vam visitar la presó S-21 i Choeung EK el mateix dia. Vam agafar un tuc-tuc per 14 dòlars a repartir entre 4 persones per anar-hi, esperar-nos i tornar-nos a l'hotel.

KOH RONG - 03/02/2015 al 21/02/2015

Vam arribar a l'illa de Koh Rong recomanats pels Suc de Coco. Uns amics que havien vingut fa un parell d'anyets i que els hi havia encantat. Nosaltres no som molt de platges, però per les fotos que havíem vist al seu bloc, vam pensar que l'illa prometia, tot i així, innocents de nosaltres, només havíem planificat estar-hi 3 dies.

Només arribar ens vam posar mans a l'obra per buscar un allotjament al mateix poblet on et deixa el ferri, que sort que no és gaire gran perquè caminar per la sorra fina carregat amb les motxilles costa el seu esforç. A la mateixa platja està ple de guesthouses o una mica més allunyats del què podríem anomenar "bullici" hi ha varis bungalows. Quan vam arribar va semblar que els allotjaments estaven força plens i ens demanaven més del que volíem pagar.

Finalment, en vam trobar un quasi de casualitat que estava prou bé. El Dina's Guesthouse és una petita caseta de fusta amb moltes coloraines que està just sobre de la platja, a primera línia de mar i que està pràcticament al final del poble. Està regentada per una família molt simpàtica i només tenen 4 habitacions. Aquí pagàvem 10 dòlars per nit en una habitació doble amb mosquitera i bany compartit.

Dina's Guesthouse. La petita casa verda amb la barana de colors.

Vistes des del balcó.

En vistes a la tranquil·litat que es respirava en aquest petit poblet illenc i a les vistes que teníem des de la nostra nova casa, vam decidir esgotar pràcticament tot el nostre visat en aquest lloc per fer vacances de les "vacances", que també s'agraeix.

La veritat és que aquí no vam fer gaires activitats a part de relaxar-nos i entretenint-nos mirant com transcorria la vida al poble. Activitat per cert, molt interessant.

Anem una mica endarrerits amb els nostres posts i potser a hores d'ara aquesta foto ja no toca, però us posem en situació. Aquí era principis de febrer i a Catalunya estava fent força fred, i fins i tot, alguna nevadeta. En el seu moment, amics i familiars no paraven d'enviar-nos fotos de les nevades dels seus respectius pobles o de penjar-les a facebook. Així que vam decidir fer el nostre ninot de sorra particular per fer-los una miqueta d'enveja (tot i que cal dir, que qui em coneix, més aviat l'enveja me la feien ells passant fred a Catalunya. No em mal interpreteu, a la platja s'hi estava molt bé, l'illa espectacular i poder viatjar no té preu... però hi feia caloreta!).

Des del poblet on teníem la nostra residència a Koh Rong es podia fer una caminada d'uns 45 minuts, primer muntanya amunt i després muntanya avall per arribar a la Long Beach, una platja d'uns 7 km de llarg de sorra fina blanca i aigua turquesa. La veritat és que val molt la pena arribar fins aquí. Si es vol fer el camí caminant, recomanem portar calcat lligat i no les típiques xancles de platja, ja que hi ha un tros amb unes roques i t'has d'agafar per unes cordes (no patiu que no cal ser escalador per passar-hi). 

Si fa mandra fer aquesta passejada també es pot agafar una barca que et porta i et recull, o bé, si es vol fer l'anada a peu, quan arribes a la platja t'ofereixen fer la tornada amb barca després de la posta del sol.

Tot i que l'aigua està molt neta, cal dir que és una llàstima que llocs tan bonics com aquest estiguin plens de brossa. Sembla, però, que hi comença a haver gent una mica més conscienciada per la zona i en aquests dies vam veure vàries persones recollint deixalles de la platja, no només de la Long Beach, sinó també a altres platges de l'illa.

Un dels molts dies que vam ser per l'illa vam decidir per una excursió en barca organitzada per 10 dòlars cada un. Incloïa fer snorkel, pescar, barbacoa, anar a la Long Beach a veure la posta de sol i anar a veure el plàncton lluminós quan s'hagués fet fosc. No sé si és perquè el mar estava una mica mogudet o si és perquè sempre és així, però en el nostre cas no va valdre massa la pena ni fer snorkel (no hi havia quasi peixos en aquella zona, això si, vam riure una estona fent-nos fotos), tampoc vam pescar res i la barbacoa va ser més aviat un piscolabis, però vam passar un dia divertit i entretingut coneixent altres viatgers. El què sí que va valdre la pena i molt, va ser banyar-se de nit per veure el plàncton lluminós. És impressionant, és com veure un cel molt i molt estrellat però dins de l'aigua.

I així és com vam decidir quedar-nos per aquí més de 15 dies!

Abans d'acabar aquest post, encara voliem afegir, que en els darrers anys, aquesta illa s'ha anat fent més i més popular, i ara mateix està experimentant un boom turístic considerable, que a la vegada atreu a inversors estrangers i al turisme de masses. Segurament en molt poc temps, haurà perdut una gran part de l'encant que encara li queda.